Neu a la carretera: codi de colors

El codi de colors és semblant al que s’utilitza en les pistes d’esquí, informant en base al color de la perillositat de la via i al risc de quedar-se immobilitzat, i fins i tot, de ser sepultat per la neu.

La majoria ens hem tret algun carnet de conduir però no hem realitzat cap curs específic de conducció que impliqui un maneig segur en situacions de risc com és el cas d’una carretera gelada.

En aquestes vies es redueix considerablement l’adherència de les rodes, per la qual cosa els vehicles tendeixen a patinar i a perdre tracció.

També succeeix que les línies del terra són difícils de detectar i fins i tot invisibles, i elements com els senyals laterals poden estar coberts per neu de la màquina lleva-neus. Això és especialment greu a la nit, quan a la mala visibilitat se li afegeix el desplom de temperatures i converteixen qualsevol bassal en una superfície polida de gel.

Els colors verd, groc, vermell i negre ens indiquen com hem d’extremar les precaucions:

• Verd: quan comença a nevar però no ha quallat. Hem de mantenir-nos alerta a les condicions de la via i parar atenció a la resta de conductors. La cortina de neu dificulta la visibilitat.

• Groc: quan la neu comença a quallar i alguns vehicles són retirats del trànsit, com els camions.

Cal anar reduint la velocitat ja que la neu, a l’arribar al terra, es fon en un mantell lleu d’aigua, fomentant l’aquaplanning i allargant la distància de frenada.

• Vermell: quan la carretera està coberta d’una capa de neu i les cadenes són obligatòries. Cal col·locar les cadenes i circular a baixa velocitat, es prohibeix superar els 30 km/h. Si no disposem de mantes i provisions es recomana aturar el vehicle en una zona de servei.

• Negre: quan s’ha de prohibir el trànsit degut al risc. Amb aquest avís, a la carretera no es pot conduir, per precaució.