Una nova era

En el darrer article vam agafar com a excusa la borrasca Daniel —considerada pels meteoròlegs un medicà— i la catàstrofe que va provocar al Mediterrani oriental per cridar l’atenció sobre fenòmens climàtics extrems i la seva denominació a casa nostra. Avui reprenem el fil però no per parlar-vos de calamarsades ni tamborinades, sinó per introduir-vos el concepte d’antropocè: el període actual definit per l'impacte que l’activitat humana causa a la Terra, tant des del punt de vista climatològic com geològic o biològic.

A grans trets, la taula dels temps geològics s'organitza en èpoques la denominació de les quals prové d'esdeveniments geològics o paleontològics rellevants; a tall d’exemple, el plistocè es va caracteritzar per l’expansió i posterior extinció de molts grans mamífers i per l’evolució dels humans moderns. És per això que resulta molt revelador que s’hagi encunyat un terme com antropocè, vinculat enterament a l’acció humana i la petjada associada que deixem al planeta.

I és que la nostra activitat com a espècie té aires d’ecocidi, és a dir, cometem actes sabent que hi ha una probabilitat molt alta que causin danys greus al medi ambient de manera duradora. I si bé fins no fa gaire la resiliència climàtica —la capacitat d'un ecosistema per resistir i estabilitzar-se davant interferències provocades per l’acció humana— s’havia demostrat suficient per contrarestar aquests actes, ja fa temps que les dades científiques demostren que no és així. Per exemple, tenim l’indicador del desgel de la capa de permafrost, la capa del sòl permanentment congelat de zones properes als pols i que, com boscos i oceans, actua com a embornal, un element que absorbeix i elimina combustibles fòssils com el CO2.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.