On la llengua fa festa

La revetlla de Sant Joan encén cada any la nit més curta, tot convertint-la en una de les més intenses. Les fogueres, els petards, les coques i les converses compartides a l’aire lliure dibuixen un paisatge col·lectiu que travessa pobles, barris i generacions.

Les revetlles són rituals de comunitat, però també d’expressió lingüística. El mot revetlla prové del verb vetllar, que deriva del llatí vigilare, amb el significat de ‘restar despert’. El mot català es forma a partir del substantiu vetlla —‘acció de no dormir’— amb el prefix re-, que indica repetició o intensificació.

Aquest origen lingüístic no és un detall menor: revela com els mots no només anomenen accions o costums, sinó que en conserven la història i la vivència col·lectiva. Revetlla no és només una nit de festa; és una paraula que porta dins seu segles de pràctica social i memòria lingüística.

I en aquest marc, la llengua hi té un paper protagonista. La música que sona, les històries que es conten, les cançons que s’entonen, les bromes dites amb el caliu de la confiança... Tot plegat s’articula en una llengua que crea vincles. El català hi apareix com a vehicle expressiu natural, com a fil sonor que uneix les veus diverses de qui participa en la festa.

Aquests actes populars són escenaris privilegiats per viure la llengua fora dels àmbits formals. La revetlla pot esdevenir una escola inesperada per a qui n’està aprenent: una escola de sons, d’entonacions, d’expressions vives. Els usos lingüístics en l’àmbit de la festa reflecteixen la vitalitat d’una llengua. Que la revetlla es visqui en català no és només una qüestió de costum; és una manera de mantenir viu un llegat col·lectiu. El català no és aliè a la festa: n’és part essencial. És la llengua amb què es crida, es canta, s’explica i es recorda.

Les revetlles, com la llengua, es transformen amb el temps, però mantenen la seva essència: fer comunitat. Celebrar Sant Joan, doncs, és també una manera de reivindicar aquest espai col·lectiu on la llengua es parla, es barreja i es viu. El foc, efímer però intens, potser ens recorda que les llengües —com les nits màgiques— cal celebrar-les mentre cremen.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.