I per postres, què vols?

El Diccionari de la Llengua Catalana ens defineix el mot ‘postres’ així: “ f. pl.  Menges, com fruita, dolços, etc., que es prenen al final del dinar o del sopar”. Ja veiem que la definició ens especifica que és una paraula femenina i que diem en plural, com passa amb altres paraules en català: els afores, les escombraries, els queviures o les ulleres. 

Alguns exemples:

En aquest restaurant les postres sempre són delicioses (i mai direm *el postre o *els postres).

Si fas unes postres mallorquines causaràs sensació (i no pas *un postre mallorquí o *uns postres mallorquins).

També direm ‘postres’ quan parlem de ‘cullereta de postres’, ‘plat de postres’, ‘carta de postres’ o ‘postres de músic’, que és un platet amb fruita seca acompanyada de moscatell o ratafia, molt escaient per la vigília de Tots Sants.

El mot ‘postres’ coincideix amb el castellà ‘postre’, però sabeu com es diu en altres llengües veïnes? El ‘dessert’ del francès, que prové del verb ‘desservir’ (recollir la taula), s’utilitza no només en francès sinó també en anglès, en italià i en alemany!

Trobareu més informació a l’Optimot!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.