Premi Cresta

Obra de Susana Benedé Llugany, resident a Sant Cugat i alumna del curs suficiència 3 que ha impartit el professor Josep Azemà

La subtilesa ve a ser aquella capacitat per percebre delicadeses difícils de copsar a primer cop d’ull. La Susana Benedé Llugany, resident a Sant Cugat i alumna del curs suficiència 3 que ha impartit el professor Josep Azemà, posseeix aquesta agudesa per fixar-se en els petits detalls i atorgar-los sentit quan escriu. No ens ha d’estranyar, llavors, que el seu relat captivés el jurat del Premi Gall del Monestir fins al punt de fer-la mereixedora del primer premi en la categoria Cresta. Podeu jutjar vosaltres mateixos el ritme i el vocabulari de la seva “Subtilesa”:

Era un capvespre de primavera. La pluja espurnejava deixant-se caure delicadament damunt d’una vegetació neguitosa per obrir-se pas i anar a tocar el sol.

Els pollets, recentment alliberats dels seus embolcalls i continguts dins d’uns nius construïts estratègicament ben enlairats, piulaven alhora que anaven obrint els becs diminuts esperant el mos que, sense cap dubte, en algun moment els arribaria.

Mentrestant jo, menut com era, gairebé imperceptible, començava a fer-me pas.

La mare m’havia estat gestant a poc a poc, acuradament. M’amoixava cada cop que jo havia de fer un esforç per créixer. Ella era qui em donava el coratge per poder seguir endavant en aquella fita. El camí pedregós sovint se’m feia feixuc i carregós.

Quan defallia, la presència de la mare em tornava, a cada intent, més perseverant. Em donava l’empenta suficient per fer-me creure que jo, amb la meva tenacitat, era capaç de sortir airós de tot aquell embolic.

I, justament, cap al tard d’aquell dia de primavera vaig assolir el meu propòsit.

En començar a brollar, anava lent, m’obria camí apocadament mentre lliscava amb timidesa entre totes aquelles roques que ben aviat em van impulsar amb afany.

Va ser en aquell mateix instant que, com si d’una dansa bellugadissa i imparable es tractés, vaig acabar esllavissant-me inevitablement cap aquell anhelat rierol d’aigües dolces i cristal·lines.

I va ser així com, de cop i volta, vaig entendre qui era i em vaig sentir ufanós de formar part d’un tot immens i meravellós: la Natura.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem