Premi Gall del Monestir II

Seguim des d’aquestes línies descobrint-vos els relats guanyadors de la primera edició del Premi Gall del Monestir. Concretament, avui us presentem el text de la colombiana Carolina Mejía Sierra, que amb el títol de “L’última oportunitat” es va fer mereixedor de l’accèssit en la categoria Ploma.

Com a nota anecdòtica cal dir que la guanyadora absoluta d’aquesta categoria també havia estat colombiana, la Diana Mendoza Orozco, de qui us vam presentar el text la setmana passada. Aquest podi 100% colombià entronca amb la tradició de grans narradors que té el país cafeter i ve a substituir la històrica predominança de nacionals argentins, els quals havien estat vencedors en edicions anteriors dels premis de narrativa que havíem organitzat des del Servei Local de Català de Sant Cugat.

Pel que fa al text que us presentem, es tracta d’un relat d’una mica més de 150 paraules que dibuixa un panorama ombrívol i pessimista que esdevé angoixant en alguns moments, si bé al final s’imposa la premissa que deixa entreveure el títol per apuntar a una esperança. És precisament aquesta ambivalència resolta favorablement, així com la riquesa de matisos de l’escrit, el que va encisar els membres del jurat.

Jo sé qui ets tu, però tu encara no saps qui soc jo.

En tinc 50 però semblo de 80.

Llueixo deshidratada i amb problemes seriosos al cos.

No em dutxo i em netejo amb tovalloles humides,

no em rento les dents i tinc el cap rapat, 

ja que és l’única manera de sentir-me neta sense aigua.

 

Ni tan sols vull pensar, em sento molt cansada,

just puc recordar la vida quan hi havia vent, plantes, rius i animals.

L’hivern va desaparèixer, em trobo en un desert i no puc ni suar.

 

No hi ha menjar real, tot és plàstic.

No hi ha boscos, tot és desert.

Està prohibit entrar al mar; ja no és salat, és àcid.

 

Ara el bé més preuat no és l’or;

ja no et paguen amb diners, et paguen amb aigua.

 

Vaig somiar que un dia la pluja queia i em vaig sentir viva.

Em vaig despertar i vaig saber que tot havia estat un somni o, pitjor, un malson.

I estic segura que l’aigua em va donar una última oportunitat.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.