Premi Gall del Monestir I

Avui ens plau molt encetar una sèrie de sis articles dedicats als textos guanyadors del Premi Gall del Monestir, el concurs de narrativa en català per a alumnes del CPNL i voluntaris lingüístics organitzat pel Servei Local de Català i que ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Cugat, Cugat Mèdia i l’escola d’adults.

És per això que en les properes setmanes us desgranarem un a un, com si dels grans d’un carrell de raïm es tractés, els textos vencedors d’aquesta primera edició del certamen, la qual ha estat dedicada a l’aigua. I és que, arran de l’episodi de sequera que ens afecta, vam creure oportú situar l’aigua —en totes les seves dimensions, des de la gota fins a l’oceà— com a element central dels relats.

Concretament, us presentem el text guanyador de la categoria Ploma, adreçada als alumnes que tot just comencen a volar en l’aprenentatge del català i en la qual els participants havien d’escriure microrelats d’unes 100 paraules. En aquesta categoria, la vencedora va ser Diana Marcela Mendoza Orozco, nascuda a Colòmbia i resident a Sant Cugat, que va ser premiada pel text “Com no estimar-te!”, que us reproduïm a continuació:

Com no estimar-te, si els lliris, el jacint i el bambú adoren la teva substància! Si els amfibis, els cetacis, els pinnípedes, els rosegadors, les aus i els artròpodes et diuen casa! Si el sabor dolç, salat o amarg depèn de la temperatura de la meva tassa!

Repeteixo, com no estimar-te, si la superfície del planeta està coberta d'aigua, aigua, aigua; incolora, depuradora, refrescant, saciant, complement infinit de la vida; que vas entre freda, temperada o calenta; que navegues per rius, llacunes, mars i oceans, descendeixes per muntanyes, coqueteges amb els núvols, balles amb les onades i generes estats!

Oh, sòlid, líquid, gasós, què faríem sense tu? Si cada dia hi ets, si no podríem passar 3 o 5 dies sense tenir-te al costat, si l'oxidà se'ns complica cada cop més al nostre vocabulari!

Lleugera, així ets tu, que cada dia te’ns escoles per entre les mans, que generes incertesa per tants canvis, que t'apagues per falta de cura i només estàs a l’espera que aixequem la mirada i ens adonem de com ets d'important per als humans!

T’estimo, Aqua!

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.