Premi de Narrativa Pi d’en Xandri (PNPX) V

Aprofitem també per anunciar-vos que la propera setmana posarem l’epíleg al certamen literari amb els tres microrelats que van seduir el jurat del premi

En l’apartat d’avui concloem el capítol dedicat als relats guanyadors de l’edició 2020 del PNPX. Ho fem de la millor manera possible, amb el fragment final del text vencedor en la categoria Puig Madrona —la de nivell lingüístic més avançat— i del qual us vam avançar anteriorment. Així que poseu-vos còmodes i concentreu-vos per assaborir-lo bé. 

Categoria Puig Madrona

Natura morta

(...) Ell se l’havia estimat tant! Els llimoners i les pruneres negres i les clàudies, les moreres d’ombra de la plaça, els pins del caminal de l’entrada plens de pinyons, les maduixeres de fruits petits, les hortènsies delicades. S’ho estimava tot. I potser encara més d’ençà que el va haver de vendre a contracor i a correcuita.

Jo mai no m’havia atrevit a tornar-hi, però després de la mort del pare, un dilluns, vaig agafar l’autopista i em vaig plantar a Reus. Els barris dels afores havien crescut com una metàstasi i havien esborrat les fisonomies conegudes. Ciment, ciment i rotondes. Aquí i allà, grues. Els records no em servien de brúixola, per això vaig haver de posar el GPS que em va portar fins a l’antic senderó que estranyament encara es mantenia sense asfaltar. El paisatge conegut no era el mateix. Ara es veia ressec i polsós, massa cansat de viure. Alguns masos havien resistit la batalla contra les grues, però n’havien pagat un preu ben alt. Quan vaig reconèixer la bifurcació del camí abans del mas, les mans em relliscaven pel volant de plàstic. Ja quasi havia arribat.

On era la porta de ferro? I el caminal inacabable? No quedava ni rastre dels pins magnífics ni de la palmera borda, ni del noguer que donava ombra a la bassa de peixos de colors que ara era plena de runa i de brossa. No hi havia ni un dels crestalls que jo havia tingut prohibit trepitjar. I les flors? I les hortènsies de la plaça? A la zona on hi havia hagut l’edifici del mas s’alçaven un parell d’excavadores. Les màquines ja havien esventrat la terra que, adolorida, mostrava les entranyes vermelles.

Rosa Ramos Palau, Sant Cugat del Vallès

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem