En els primers mesos d’enamorament tot sembla perfecte. El cor s’accelera, no pots parar de pensar en l’altre i qualsevol detall et sembla adorable. Però en realitat és el cervell jugant-nos una passada química: dopamina, noradrenalina i hormones del desig que ens fan veure-ho tot amb un filtre de pel·lícula romàntica.
Aquesta fase és preciosa, però temporal. Passats uns mesos (o un any, si tenim sort), la intensitat baixa i comença a aparèixer la persona real darrere de la idealització. És llavors quan podem veure amb claredat valors, maneres de viure i formes de gestionar conflictes. I aquí és on molts relats d’amor s’aturen: ja no és tan perfecte i ens preguntem “m’he equivocat?”
Com a psicòloga, sempre recomano donar temps i observar. Quan la química afluixa, és el moment d’avaluar:
· Us feu sentir bé mútuament?
· Compartiu valors i projectes de vida compatibles?
· Hi ha respecte i espai per créixer junts?
· Com es resolen els desacords?
Escollir bé la pròxima parella no es tracta de trobar algú que mantingui l’eufòria eterna (spoiler: no passa), sinó algú amb qui, quan la passió es calma, valgui la pena quedar-s’hi.
La química és l’espurna que encén el foc, però el que el manté viu és la compatibilitat emocional i el compromís mutu. Abans de donar-ho tot per aquella explosió inicial, pregunta’t: quan el cervell deixi d’estar enamorat… m’agradarà la persona que hi ha al darrere?
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok