Quan comencem a ser vells?

Ser “vell” no és, o no ha de ser, un problema. A cadascú la vellesa li arriba en moments i de formes diferents i, en realitat, com que l’alternativa és morir-se, tothom vol arribar a vell, però sense considerar-se vell. Ara bé, el cos, indefectiblement, un moment o altre envelleix.

La reconeguda revista Nature Medicine ha publicat un article on descriu l’aspecte fonamental pel qual una persona pot ser considerada “vella”, segons la ciència. Els autors són investigadors de la Facultat de Medecina de la Universitat de Stanford i el van fonamentar en l’anàlisi del plasma de més de 4.000 persones d’entre 18 i 95 anys, arribant a la conclusió que 1.379 proteïnes varien notablement en alguns moments de la vida. Per això van proposar 3 etapes:

Edat adulta: Entre 34 i 60 anys. Els nivells d’algunes proteïnes es mantenen constants.
Maduresa: Entre 60 i 78 anys. Els nivells d’algunes proteïnes comencen a disminuir.
Vellesa: 78 anys o més. Els nivells de moltes proteïnes baixen significativament.
A mesura que passen els anys, el cos va presentant canvis notoris i visibles, físics i psíquics, que, segons afirmen, estan relacionats amb la disminució de la capacitat de reparació de l’ADN.
Els principals signes de l’envelliment físic són: Pèrdua de la massa muscular, arrugues i taques a la pell, problemes de mobilitat, disminució de l’audició i la visió i canvis en els patrons del son.
I els principals signes de l’envelliment psíquic són: Alentiment del temps de processament de la informació, pèrdua de memòria, disminució de les habilitats mentals i aparició de moments d’ansietat o depressió.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.