Quan l’odi s’edita: la societat davant la violència vicària

Cada vegada que un nou cas de violència vicària arriba als titulars, alguna cosa es remou dins la nostra societat. Ens sacseja, ens alerta, ens recorda que no es tracta de fets llunyans ni aïllats. Passa. I pot passar a prop. I no podem —ni hem de— mirar cap a una altra banda. 

La violència vicària és una de les formes més cruels i perverses de violència masclista. És la utilització dels fills com a instruments de venjança contra les mares. És fer servir la maternitat com a arma per causar un dolor insuportable i etern. No busca matar pel fet de matar, sinó per fer mal allà on fa més mal. I això és, senzillament, terrorífic. 

El cas de José Bretón continua gravat en la memòria col·lectiva. El 2011 va ser condemnat a 40 anys de presó per l’assassinat dels seus dos fills, Ruth i José. El tribunal va ser clar: no els va matar per odiar-los, sinó per destruir emocionalment la seva mare. Una condemna que pesa no només en els papers judicials, sinó en la consciència de tot un país. 

Ara, més d’una dècada després, tornem a escoltar el seu nom. No per un nou judici, sinó per la publicació d’un llibre titulat L’odi, on es recull el seu testimoni. La mare, devastada, ha demanat la suspensió de la seva edició i venda. I la societat, una vegada més, ha de fer-se una pregunta incòmoda, però necessària: per què volem escoltar la veu d’un assassí?

Ens hauria de preocupar aquest interès. Ens hauria de fer pensar què hi ha darrere d’aquesta morbosa curiositat. Perquè darrere de cada crim hi ha famílies trencades, mares
que sobreviuen com poden, infants que ja no hi són. I el mínim que mereixen és respecte, silenci i memòria digna.

No es tracta de censura. Es tracta d’ètica. D’empatia. De responsabilitat compartida.

Perquè només quan deixem de consumir el dolor aliè com si fos espectacle, començarem a
construir una societat que realment protegeixi la vida, el respecte i la dignitat de tothom.

Potser no podem canviar el passat, però sí que podem decidir quin futur volem escriure.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.