Quan la parella sosté, la lactància flueix

Quan parlem de lactància, sovint pensem només en la mare i el nadó. Però, en realitat, la lactància és un ecosistema, i perquè flueixi, perquè es mantingui i perquè no s’enfonsi en moments fràgils, cal la presència d’un altre pilar: la parella o l’acompanyant.

El seu paper no és donar el pit, però és fer possible que la mare el pugui donar. És cuidar perquè ella pugui cuidar. És alleujar perquè ella pugui descansar. És acompanyar perquè ella se senti segura. Sovint és en els gestos petits, una mirada de complicitat, una mà a l’esquena, un “ho estàs fent molt bé”, on la mare troba l’oxigen que necessita per continuar.
Quan l’acompanyant entén el procés, quan respecta els temps, quan escolta sense jutjar i sosté sense imposar, la lactància es torna més possible. Quan la mare se sent compresa i sostinguda, pot viure la lactància des d’un lloc menys exigent i més humà.

La parella no només ajuda: és part de la lactància, tot i no donar el pit. És la persona que crea l’espai perquè aquesta relació profunda entre mare i nadó pugui créixer i fluir. I aquest paper, discret, però essencial, és el que sovint marca la diferència entre una lactància que es trenca i una lactància que se sosté.

I quan hi ha una parella que acompanya amb presència, paciència i amb amor, la lactància canvia. S’alleugereix, es fa més fluida. No és només la lactància la que es transforma, sinó  tota l’experiència de maternar. Perquè al final, la lactància es viu amb més calma quan no ho fem soles.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.