Quin és el procés per ajudar a una persona amb TCA?

Els trastorns de conducta alimentària (sobretot l’anorèxia, acompanyada o no de bulímia) són molt complexos de tractar.

No us vull ni enganyar ni desanimar, però els trastorns de conducta alimentària (sobretot l’anorèxia, acompanyada o no de bulímia) són molt complexos de tractar. Molt. El primer que hem de ser conscients és que són trastorns crònics que es mantindran tota la vida. De la mateixa manera que un exalcohòlic sempre tindrà aquesta condició i haurà de mantenir-se ferm per sempre, sense tornar a tastar ni una gota d’alcohol, el Trastorn de Conducta Alimentària (TCA) sempre tindrà problemes amb el menjar, per molt de temps que passi. Seran malalts crònics.

Un cop tenim clar aquest punt, hem d’abordar-ho amb positivitat i sabent que, amb un acompanyament psicològic i psiquiàtric, se’n pot sortir!

Jo plantejaria abordar la situació en diverses etapes:

  • Confrontació
  • Acceptació (o no)
  • Ingrés en un centre especialitzat (a través d’urgències o per voluntat pròpia)
  • Centre de dia
  • Reentrada a la societat
  • Manteniment d’un règim psiquiàtric i psicològic sostenible en el temps

En els següents números parlarem de cada pas i també aportarem el testimoni d’una noia que ha sortit d’un Trastorn de Conducta Alimentària (TCA) i ens explicarà de primera mà que se’n pot sortir i portar una vida plena de nou.
Més endavant trobaràs aquest contingut sobre Trastorns de Conducta Alimentària (TCA), en aquest mitjà de comunicació, TOT Sant Cugat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem