Per ajudar la canalla en la descoberta del món sovint ens valem de referents animals humanitzats a través dels quals edulcorem la realitat. Contes, dibuixos animats i pel·lícules infantils recorren a bestioles per reproduir comportaments humans. Ja en el llenguatge adult, aquest ús figurat de la fauna perviu en modismes, verbs, frases fetes i en altres exemples, dels quals us vam oferir una mostra fa unes setmanes. I avui repetim!
D’entrada, arranquem amb dos casos que, mal que ens pesi, mostren el biaix ideològic de la societat i que reflecteix la llengua. Ens referim, d’una banda, a marieta, «despectivament, home homosexual», i gallimarsot, «despectivament, dona que mascleja»; de l’altra, a tigressa, «dona atractiva, provocadora, activa amorosament i sexualment». La idea subjacent és que socialment connotem el comportament d’alguns col·lectius.
Reprenent les diferències de significat per raó del gènere dels animals, se’ns esdevé òbvia la distinció entre gall, «persona que en un poble, en una comunitat, vol manar-ho tot, imposa la seva voluntat», i gallina, «persona covarda». En canvi, una àguila és una «persona perspicaç», però un aguilot és una «persona alta i desmarxada». A cavallot, «persona, espacialment una noia, jove i esvalotada», també hi trobem el mateix sufix pejoratiu –ot i, novament, un estereotip associat a un posat femení concret.
Però això d’avui no anava de gènere —que també—, sinó de la presència de la fauna al llenguatge, així que fixem-nos ara en un animal amb més perill del que sembla: la mosca morta o balba, «persona que té més malícia o gosadia de la que aparenta amb les maneres, el posat, etc.». Ve a ser el mateix que una gata maula o moixa, «persona que afecta aires de quieta, d’innocent», en altres paraules, un llop en pell de xai. Perquè ja se sap que els bòvids que donen llana sempre se’ns presenten com a inofensius: bé són xais, «persones dòcils com un anyell», bé ovelles, «persones confiades a la direcció d’un pastor espiritual».
Ja veieu que la presència figurada de bèsties en la llengua esparvera per la quantitat que n’hi ha. Així doncs, que no us agafin peix en aquest tema, xarreu com lloros i us estalviareu llàgrimes de cocodril.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.