Recordar i oblidar

El tarannà de la vida ens porta a recordar esdeveniments que potser fa molts anys que han passat, però també a oblidar-los. Part de la nostra història l'anem oblidant i, de fet, no és dolent, fins i tot, és necessari i beneficiós.

A mesura que envellim, el funcionament del nostre cervell va variant i no tenim les mateixes capacitats que de joves, però saltar-se de forma ocasional dates o cometre errors puntuals en activitats rutinàries és normal, ens passa a tots.

Podem recordar la veu d'una persona que ja no està entre nosaltres, o el que feia en un determinat moment, però se'ns ha esborrat la seva cara, i si ens hi esforcem, ho acabem trobant, però el nostre cervell ens enganya i no és ben bé cert el que ens mostra, segurament el que viem és fruit de fets explicats o d'alguna fotografia. Passa igual amb algun episodi viscut, no sabem si el que recordem és veritat o ho fem perquè algú ens ha parlat.

Cada vegada que rememorem un fet antic hi afegim una nova de manera de veure'l i, sense voler, acabem modificant el record original, així doncs, la pròxima vegada que el tornarem a visualitzar ja serà diferent.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.