Els records com a eix de la identitat. L’Alzheimer

Recordar no és només un acte mental, és una forma de sentir.

Les històries que guardem dintre del nostre cervell construeixen la nostra pròpia identitat i fan de pont amb els altres per poder-nos comunicar des de les emocions.

Quan l’Alzheimer arriba, ho fa lentament, ens envolta en petits somriures d’oblits que ens fan confondre el que més tard vindrà.

Ell avança com un Torrent desbocat, trencant aquests ponts de connexió amb qui estimem, sembrant el caos en l’ordre de la vida.

Molts dels records emocionals es mantenen de manera latent encara que la persona no pugui verbalitzar-los, transformant una cançó antiga, una olor concreta o una fotografia en un despertar de connexions desordenades que semblaven del tot perdudes.

El paper del coach o de la persona acompanyant és entendre que la identitat no s’esborra, sinó que es transforma. La persona amb Alzheimer continua sent ella mateixa, tot i que el llenguatge i l’accés als records canviïn d’ordre.

Una àvia o un avi passen a ser nens que et miren com si fossis la mare quan tu ets la neta. Només queda protegir-los per fer que sentin que són estimats i que no tinguin por.

El desordre dels records, els deixa sols en un món de foscor.

Però l’amor és sempre la millor companyia.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.