Per reflexionar-hi

El marc legal reconeix el català com la llengua pròpia de Catalunya i, com a tal, gaudeix de reconeixement oficial juntament amb el castellà. En aquesta línia, les institucions en promouen activament l'ús i la difusió en tots els àmbits: l'Administració pública, l'educació, la sanitat, els mitjans... La realitat sobre el terreny, però, ens dibuixa un panorama menys ufanós quan la passem pel sedàs de les dades.

Segons l’Enquesta d’Usos Lingüístics del 2018, menys de la meitat dels catalans, —un 43,5%— fa servir habitualment el català. A l'Àrea Metropolitana —l’àmbit en què se circumscriu Sant Cugat—, el percentatge d’ús habitual del català entre la població és molt minso, amb únicament un 35%. Una xifra que va en línia amb la que trobem entre els joves de 15 anys de tot Catalunya, ja que el català n’és la llengua habitual només en un 36% dels casos. I no arriba a una quarta part de catalans —23,6%— els qui inicien les converses sempre en català. Potser la dada més esglaiadora és que el 70% dels enquestats no considera que aquesta actitud pugui representar un problema per a la llengua catalana.

Que el català no és un maldecap per al gros de la població ho constata el Centre d’Estudis d’Opinió, que a la pregunta de “quins creu que són els principals problemes que té Catalunya actualment?", a penes un 3,1% va assenyalar que “la situació de la llengua”. Faves comptades. Per fer-nos un retrat més global, en aquesta mateixa enquesta el podi el va ocupar el funcionament de l’economia, que va ser assenyalat per un 29,04% dels enquestats com la seva la principal preocupació. Ja se sap, és allò de... «és l’economia, estúpid».

Hem de menjar i per fer-ho cal feina, naturalment. Però recordem allò que "al criat del comú no li paga ningú". I "qui vingui darrere, que tanqui la porta".

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.