Continuem parlant dels trastorns de conducta alimentària i la seva relació amb la depressió. Generalment, els trastorns de conductes o de personalitat, venen associats a una depressió primària (abans del trastorn) i quan la persona no en sap comunicar la situació mental de vuit vital, el cos li intentarà comunicar el problema d’una altra manera.
En un primer moment, el malalt no ens semblarà deprimit. Per què? Ells mateixos no ho saben, els nens i joves a l’escola i en general la societat, no ens permet estar malament. Volem pertànyer a un món sa. Volem ser com tothom, volem estar bé i mostrar-nos perfectes. Els adults treballen i moltes vegades la poca estona que dediquen als fills no els hi fa veure la realitat. També és cert que els fills a certes edats, no es comuniquen adequadament amb els adults. Això fa que aquest cercle viciós de la falta de comunicació, deixi els problemes mentals fora de l’equació familiar.
Quan ens n’adonem, acostuma a ser tard i el malalt ja té unes conductes destructives (mentals o físiques) molt establertes i complexes d’aturar. Com podem detectar si els nostres fills tenen una depressió encoberta pel dia a dia? És difícil quan van a l’escola i tenen una aparent correcta forma de socialitzar. Però hi ha diversos comportaments que es poden veure fàcilment si en prestem atenció. Ho veurem al pròxim article!
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok