La soledat en l’Alzheimer

Fa uns dies, llegint una entrevista que per casualitat va caure a les meves mans, vaig trobar una frase d’aquelles que fan pensar: “La persona amb Alzheimer té la malaltia, però la persona cuidadora...”. La persona cuidadora, què? La persona cuidadora també carrega amb la malaltia i amb totes les conseqüències que comporta tenir cura d’una persona amb Alzheimer.

I jo em pregunto: en què desencadena tot això? Doncs penso que en un sentiment de soledat molt profund. És cert que tens aquella persona estimada al costat, però hi és i no hi és. Hi ha un canvi en la vida de qui té Alzheimer i en la de qui cuida: en la relació que tenien, la que tenen i la que tindran, en la manera de comunicar-se i d’estimar-se.

La soledat no volguda és un estat en què ens veiem immersos i amb el qual hem d’aprendre a conviure. Això no és fàcil, perquè la persona amb qui hem compartit la nostra vida encara hi és.

Tots sabem que no hi ha cap fórmula màgica per a la soledat ni per a la cura de la malaltia. Mai vindrà cap geni que ens concedeixi el desig de canviar la situació. No estem vivint un somni, sinó una realitat, una realitat molt dura.

Però, per sort, hi ha petites ajudes i serveis que ens faciliten una mica aquest camí empedrat. A AFA-VO intentem oferir aquest suport mitjançant orientació, acompanyament i diferents serveis al llarg del procés.

Podeu trobar-nos a AFA-VO els dimarts de 9 h a 14 h i els dijous de 9 h a 12 h, o bé al telèfon 656 67 12 22.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.