La sorpresa del català

A moltes persones immigrants els passa el mateix quan arriben a Catalunya: ningú els ha avisat que, a més de canviar de casa i de costums, també canviaran de llengua

La Inés i la Katia són dues alumnes del curs Intermedi 2 del Servei Local de Català de Sant Cugat, que han redactat juntes aquest article.

“Quan vam arribar a Catalunya des de l’Argentina i des de Bolívia, totes dues portàvem les maletes plenes d’il·lusió, una mica de por i una certesa absoluta: a Espanya es parlava castellà. Punt final.” La Inés, que venia de l’Argentina, mai havia sentit a dir que dins d’un mateix país poguessin existir altres llengües tan vives i presents; així que el català la va agafar totalment desprevinguda.

El primer encontre oficial de la Inés amb la llengua catalana va ser a la feina. Tot anava bé fins que un client es va apropar al taulell i li va demanar, molt tranquil, “una ampolla d’aigua gran”. Ella el va mirar fixament, intentant esbrinar si estava parlant en clau o si, directament, reia d’ella. Va pensar qualsevol cosa menys que li demanava una ampolla d’aigua. Amb cara de confusió total, la Inés va explicar la situació a la seva companya de feina, que no va poder evitar riure i aclarir-li que el client només volia aigua. Aigua! Una paraula tan simple i tan complicada alhora.

A moltes persones immigrants els passa el mateix quan arriben a Catalunya: ningú els ha avisat que, a més de canviar de casa i de costums, també canviaran de llengua. És cert que, a partir dels anys 2000, la gent arriba més informada i ja sap que escollir una ciutat també vol dir escollir una llengua i una cultura. Però, tot i així, la sorpresa sempre hi és, esperant a la cantonada…, o darrere del taulell!

L’experiència de la Katia amb el català va ser diferent. Ella sabia que existia, tot i que mai no l’havia sentit ben bé. I, quan ho va fer, li va agradar. Li semblava una llengua rica, musical i plena de matisos. És veritat que hi havia expressions que al principi no significaven gaire cosa per a ella, però que per als catalans ho deien tot. Com ara, “t’estimo”. La primera vegada que el seu marit li ho va dir, la Katia no només va entendre el significat de les paraules, sinó que també es va adonar que una llengua és, al cap i a la fi, aprendre a sentir d’una altra manera.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem