Tinc una malaltia crònica

La malaltia crònica és de llarg recorregut, comença lentament, no és de curs lineal i acostuma a fer brots (etapes en què els símptomes es manifesten més intensament). No té cura i, encara que no necessàriament tingui un desenllaç fatal, sovint és invisible i quasi sempre generadora de mal viure per a la persona afectada i pel seu entorn perquè comporta una pèrdua (de vegades important) de la qualitat de vida.

Què "aporta" una malaltia crònica? El més habitual és: dolor, incertesa, medicació (algunes intenses i d'efectes secundaris indesitjables), limitacions, incomprensió, menysteniment, por, canvis de vida (d'entorn, de relacions...), depressió, aïllament, solitud, capteniment, dependència, i tants etcèteres com
persones amb malaltia crònica hi ha.

És crucial i necessari donar visibilitat al patiment silenciós de tantes persones que viuen amb aquestes afeccions moltes vegades desconegudes o ignorades que les acompanyen. Perquè hi ha moltes malalties reconegudes com a tals, però de les que se n'obvia la cronicitat amb totes les seves peculiaritats, amb un gran pes específic del factor Temps.

Què fem amb una persona amb diagnòstic de malaltia crònica? No ho sembla, però hi ha força coses a fer que "compensen" aquest canvi de vida imprevist i indesitjat encara que de fet, però, només n'hi ha una: pensar en ella.

I com es fa? Procurant-li una bona atenció mèdica, demanant-li com se sent i què necessita, i buscant informació / suport per ajudar-la, per exemple, amb propostes tipus: atenció psicològica i social (ioga, passejades per la natura (fonamentals!), lectura, ball, autoconeixement, teatre, artteràpia, cinema,
música, meditació.

Portes que se'ns obren i potser no coneixíem...

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.