Trastorns psicològics versus treballar en una empresa (II)

A l'anterior edició parlàvem de la realitat que vivim a les nostres feines. Posarem un exemple:

Diuen que un esportista d'elit amb molt de nom, té un punt d'Asperger. No sabem si està diagnosticat, però, podria ser? És molt bo en el que sap fer, el futbol, però pateix molt en la seva relació social. I ha triomfat.

Hi ha molta gent que pot tenir algun tipus de patologia, però que, si encerta a la seva professió, pot fer-ho molt bé. Veieu per on vaig?

Efectivament, es pot treballar perfectament, encara que tinguem, algun tipus de trastorn. És important, no obstant això, saber quin és. Acceptar-ho. Entendre-ho. Treballar-lo amb un professional que ens doni les indicacions adequades i amb la nostra mateixa compressió i de la nostra família, tindrem les nostres "qüestions" controlades en tot moment.

D'altra banda, un agorafòbic (fòbia als espais oberts) no podrà treballar mai a l'aire lliure o amb un transatlàntic i un claustrofòbic no podrà fer-ho en un submarí, un TOC no podrà treballar en un lloc caòtic ni un TDAH en una feina en la qual hagi d'estar en un entorn tranquil i calmat.

Tant si tens un tema mental com si és un problema de caràcter, l'important és, com diem, saber-ho i tenir-ho sota control.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.