Utopies o distopies

Fa dècades, els adolescents llegien llibres que els oferien horitzons. La literatura i el pensament social dibuixaven models cap als quals valia la pena caminar. L’escola s’hi emmirallava: educar era preparar el camí cap a un món millor.

Avui, les lectures que arriben a les aules, i les sèries i els videojocs que consumeix l’alumnat, són sovint distopies: Orwell, Huxley, Els jocs de la fam. Són lectures valuoses, perquè ens ensenyen a detectar el perill. Però quan només ens parlen de catàstrofe, els joves poden acabar creient que el futur és una amenaça i no pas un projecte.

Aquí cal recuperar la teleologia, la pregunta per la finalitat. Si eduquem només per superar proves o encaixar en el mercat laboral, reduïm l’educació a tècnica. Educar suposa creure que el món pot canviar.

L’esperança no és un sentiment decoratiu, sinó una categoria pedagògica. Paulo Freire la va convertir en exigència ètica: sense esperança no hi ha educació possible, perquè ensenyar és apostar pel que l’alumne pot arribar a ser. Hem de respondre a la responsabilitat envers les generacions futures: no podem demanar compromís amb un futur que els nostres relats donen per perdut.

L’esperança no s’instal·la amb discursos, sinó amb vincles. Cada infant i jove forma part de sistemes (la família, l’aula, l’escola, la comunitat) i només aprèn amb llibertat quan se sent part d’ells. S’han de donar tres condicions: la pertinença (ningú no n’és exclòs), l’ordre (cadascú ocupa el seu lloc i el seu rol) i l’equilibri entre el donar i el rebre.

Això interpel·la el professorat, però també les famílies i les administracions. Un docent que se sent valorat i recolzat transmet confiança. Una família que se sent part de l’escola s’hi implicarà. Un alumnat que se sap necessari a l’aula aprèn que el seu esforç té sentit per als altres.

La confiança ha d’estar a l’arrel de l’acció educativa: confiança en l’alumnat, en la capacitat de transformació de l’escola i en la possibilitat del progrés. No és un optimisme ingenu, sinó una esperança activa que reconeix els problemes i s’hi enfronta. Que els nostres joves si volen puguin llegir distopies, però que a l’escola també aprenguin a imaginar utopies.

Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.