Vacances

Esperem les vacances amb candeletes, amb la il·lusió pueril d’una excursió de final de curs. Però com més ens hi acostem, invariablement el temps corre més i més a poc a poc fins a convertir-nos en aquell cavall que trota exhaust rere una pastanaga que no pot arribar mai a queixalar. El pitjor, tanmateix, és que un cop els clavem mossegada, a les vacances, aquestes se’ns esmunyen irremeiablement entre els dits a la velocitat del llamp. Passa una mica com la vida, que de menuts fem i desfem per semblar adults i, un cop madurem i veiem de què va la pel·lícula, potser voldríem rebobinar-la endarrere.

Per tot això, us volem recordar l’etimologia de la paraula vacances, que com pràcticament tot en la nostra llengua prové del llatí, del verb vacare, que significava «quedar-se lliure, desocupat, vacant». En altres paraules, el significat al·ludia a un temps buit, desproveït de qualsevol obligació o tasca laboral. Per això el cavall vol atrapar la pastanaga, per deixar de trotar. Aquesta paraula està emparentada també amb vacuum, que volia dir «buit». I és que el verb vacare s’utilitzava en dos sentits: aquest «quedar-se lliure o desocupat» (vacans), però també «estar buit» (vacuus).

Fins a cert punt, doncs, les vacances —també anomenades vacacions, especialment al sud de Catalunya, País Valencià i les Balears— estan lligades a la vacuïtat, a la buidor. És per això que haurien de ser un agradable temps buit que podríem omplir fent el que més ens agradi o simplement dedicant-nos a allò que els italians en diuen «il dolce far niente».

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.