La varietat estàndard d’una llengua

S’ha creat un punt de trobada de les diverses variants de la llengua en qüestió considerant-hi tant les variants geogràfiques com les socials

Sovint ens topem amb expressions com mida estàndard, producció estàndard, estàndards de qualitat... No ens són alienes, la qual cosa ens hauria de permetre concretar sense dificultats el significat del mot estàndard en aquestes expressions. Més fàcil encara ho tindrem si comptem amb l'ajut del diccionari normatiu (DIEC), on se'ns aclareix que com a substantiu masculí un estàndard és un «tipus, model, norma». Similarment, en la seva condició d'adjectiu significa «que s'ajusta a un tipus, model, norma, determinat».

Llavors, prenent com a referència aquestes definicions, la tasca d'escatir que diantre és la varietat estàndard d'una llengua no ens hauria d'amoïnar. Estranyament, però, el que s'esdevé és un silenci espès o, a tot estirar, vaguetats mal engiponades quan es demana a algú justament això: què és la varietat estàndard d'una llengua?

 

D'entrada, cal dir que totes les llengües que exerceixen de suport a una literatura escrita i són instrument d'una cultura (el que en sociolingüística s'anomena llengua de cultura) s'han sotmès a un procés d'estandardització.

En altres paraules, l'estàndard ha de ser una eina comuna i reconeguda entre tots els parlants d'una llengua que pugui satisfer les necessitats comunicatives de l'Administració, de l'ensenyament i dels mitjans de comunicació. Al mateix temps la varietat estàndard ha d'acomplir aquest objectiu tot dotant de prestigi i d'unitat una llengua. Parem compte, doncs, perquè d'aquesta definició en cauen altres representacions lingüístiques pròpies de l'àmbit familiar i informal, un fenomen que sobta molts alumnes que veuen que expressions del seu parlar habitual queden bandejades de l'estàndard.

Acabem apuntant que en el cas del català, com el de l'alemany, la varietat estàndard es va configurar sobre la base d'un dialecte —la varietat central, pròpia de les comarques de Barcelona, Girona i de la zona oriental de Tarragona—, si bé també s'hi van integrar trets propis de les altres varietats dialectals.

 
Comentaris

Destaquem