El teixó de Sant Cugat

Mites i Llegendes de Sant Cugat

Text: Montse Sant. Veu: Pilar Gefaell

Aquesta peça forma part del col·leccionable "Mites i Llegendes de Sant Cugat", de Rogeli Pedró editat i publicat l'any 1999 pel Diari de Sant Cugat i reeditat en format digital pel TOT Sant Cugat. Descobreix més llegendes aquí.

09 El teixó de Sant Cugat

El teixó de Sant Cugat

 

El teixó de Sant Cugat

Els vells caçadors de Sant Cugat, encara avui, parlen d’un animal mític i estrany que difícilment trobareu en cap tractat d’història natural, ni tan sols a cap altre lloc del món. Es refereixen al Teixó d’Unglots. Un ésser esmunyedís que és difícil de veure però que tots els vells saben que existeix...

Viu a la Serra de Collserola (ningú no sap on exactament) però, com tots els teixons, deu ser sota terra i en un cau fosc i molt amagat al cor del bosc.

Es tracta d’un animal de tres pams de llargada, cap llarguerut, pèl espès, potes i cua curtes, llom blanc i negre, i amb les característiques dues ratlles negres que van del musell a la nuca, però amb una raresa que el fa ser únic arreu del món, i és que no té urpes com tots els teixons, sinó uns unglots tan grossos i afilats com els del porc senglar que li proporcionen destresa per córrer i fer malifetes.

El teixó al qual ens referim és un xic salvatge i de costums molt, molt especials. A les nits entra a les cases i masies i s’emporta pollets, gallines i conills i, de tant en tant, la llonganissa i les botifarres del rebost. Fins i tot, s’enduu la carn de l’olla mentre bull a la llar de foc, de tal manera que les mestresses de casa només troben el caldo a l’hora de servir l’escudella. Quan està tip, retorna al seu cau per descansar durant tot el dia, ja ben carregat de vianda per menjar.

Desapareix com el fum deixant només les marques de les seves peülles i un petit manyoc de pèls blancs i grisos. És un animal solitari, difícilment el veureu acompanyat, i sobretot esmunyedís i destre en escapolir-se per tots els prats. Sap escapar-se de tots els paranys que poden parar els més astuts dels caçadors i els més espavilats dels pagesos que volen caçar-lo.

En una masia prop de Sant Medir cada dia hi faltava quelcom de menjar: un dia la botifarra crua que tenia la mestressa a la cuina, un altre la penca de cansalada o un bon tros de carn, i fins i tot la llet formatjada i la crema catalana. En va el pagès i la seva dona posaven paranys i trampes fora les finestres i a les portes per agafar el maleït teixó.

Però ningú no es fixava en el gat de la masia que cada dia estava més gras i es llepava els bigotis ensucrats ben assegut vora el foc, molt satisfet, pensant que gràcies al teixó fantasma ell menjava d’allò més bé. El gat sabia molt bé qui era el teixó fantasma de la masia.

Diuen les històries i contarelles que ni el caçador més llest de les nostres contrades ha pogut veure mai l’astut teixó. L’animal és tan destre a amagar‑se que es fa impossible caçar‑lo. El més vell dels caçadors de Sant Cugat explica que l’avi de l’avi d’un amic seu en va caçar un de semblant fa molt temps, i des d’aleshores mai més no s’ha tornat a veure el Teixó d’Unglots. Diuen que encara viu, si és que no és mort.

* Llegenda explicada per la Montse Sant.
* A banda del teixó, a la Serra de Collserola hi podem veure i observar prop de 190 espècies de vertebrats (porcs senglars, gonfanons, verdums, trencapinyes, esquirols, mosteles, escurçons, talps, òlibes, escurçons, conills, esquirols...).
La Serra de Collserola és un espai natural amb una extensió aproximada de 6500 hectàrees. És el pulmó verd de les comarques del Barcelonès, Vallès Occidental i Baix Llobregat. Un indret ple de camins, itineraris i recorreguts que condueixen a fonts, masies i a restes històriques i arqueològiques que es poden visitar a peu, en cavall o en bicicleta.
S’hi pot accedir des de les estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya de Valldoreix, La Floresta, Les Planes, Peu del Funicular o Vallvidrera. També hi ha accés per la carretera de Sant Cugat a Barcelona més coneguda pel nom d'Arrabassada, també per la carretera de Cerdanyola a Horta, per la via que comunica Vallvidrera i Valldoreix o pels Túnels de Vallvidrera.

Làmina original en format PDF

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem