La llegenda de Sant Medir

Aquesta peça forma part del col·leccionable "Mites i Llegendes de Sant Cugat", de Rogeli Pedró editat i publicat l'any 1999 pel Diari de Sant Cugat i reeditat en format digital pel TOT Sant Cugat. Descobreix més llegendes aquí.

 

La llegenda de Sant Medir

En Medir era un pagès tranquil i de seny que vivia a la seva masia de la Vall de Gausac. La casa estava emplaçada prop del camí ral que anava de Barcelona al lloc d’Octavià.

Per aquells temps, els cristians eren perseguits pel conegut i no menys temut Dacià, que havia rebut ordres de l’emperador de Roma Dioclecià (303-310) per tal d’eliminar tots els cristians de Barcelona que no volguessin acceptar i adorar la persona de l’emperador com a déu.

Sever el bisbe de Barcelona, assabentat de la persecució, decidí emprendre la fugida cap al lloc d’Octavià. A mig camí va trobar en Medir, un pagès que sembrava faves. S’hi va acostar i l’avisà de la persecució a què eren sotmesos els cristians de l’indret.

Després d’una conversa amigable, en Medir li va oferir roba i aliments per tal que prosseguís la fugida. Sever li va recomanar que si els soldats de Dacià preguntaven per ell, els respongués la veritat, és a dir que havia passat per allà en el moment de plantar el seu camp de faves. I que, si volia, podia assegurar‑los que, seguint el camí cap a Octavià, de ben segur l’enxamparien.

La llegenda explica que Sever s’acomiadà d’en Medir tot preguntant-li si li feia falta alguna cosa, i li respongué que una font d’aigua fresca. Sever va donar un cop a una roca amb les borles del seu hàbit i a l’instant hi brollà aigua en abundància. Aquesta font no és altra que la de Sant Sever, situada al costat mateix del camí de Sant Medir.

En aquell moment les ordres eren de capturar Sever i fer-lo renegar de les seves creences, o de matar-lo, en cas contrari.

Poc després els soldats perseguidors feren cap a la Vall de Gausac i trobaren en Medir descansant vora el camp on les faves havien nascut i florit, aquell mateix dia. Li preguntaren per Sever i respongué que per allí havia passat quan sembrava les faves. Els soldats s’enfadaren amb en Medir pensant‑se que es mofava d’ells i se l’emportaren presoner de camí cap al Castell d’Octavià.

Mentrestant, Sever va arribar a Octavià i no va trobar altre lloc per amagar‑se dels perseguidors que un esbarzer del qual, al moment, en van desaparèixer les punxes i va encongir-se, i Sever i els seus acompanyants van restar al descobert. La tradició explica que tal cosa succeí a l’indret anomenat Jardí de cal Savi.

«...I juntament amb ell prengueren també quatre clergues, coronats, qui amb ell s’estaven, i, ferint‑los i assotant‑los greument amb corretges armades de ploms, a la fi els feren escapçar. I de semblant manera, a la presència de sant Sever, mataren el benaventurat Emeteri.»

A en Medir el van matar a cops d’espasa i a Sever li van clavar un clau al cap; per això, encara avui, se l’invoca com a protector del mal de cap.

Després dels fets, es construí l’ermita dedicada a Sant Medir. El culte al sant s’inicià en el segle XI i els encarregats van ser els monjos del Monestir de Sant Cugat.

El 1804 es creà a Sant Cugat la Germandat de Sant Medir, que fou la primera Colla que cada 3 de març anava a Sant Medir amb la bandera de la germandat, acompanyats de músics i força santcugatencs i veïns de les poblacions de Rubí, Cerdanyola, Montcada i Ripollet. En aquestes poblacions, encara avui es troben persones i cases que duen el nom de Medir.

A partir d’aquests esdeveniments, molts pagesos confiaren en la protecció del sant i solien visitar l’ermita per demanar‑li protecció. Durant l’edat mitjana els pagesos de

la zona el tingueren com a patró. Diu que molts s’enduien un grapat de terra del camp del miracle  per tal de fer més «productives» les seves terres.

Antigament, els agricultors santcugatencs creien que els seus camps recuperaven la fertilitat perduda si hi plantaven faves. Aquests camps, encara avui, reben el nom de «boret», que significa bo. 

Més endavant, el 1830, succeí un fet insòlit que va captivar els habitants de la vila de Gràcia. Resulta que en Josep Vidal i Granés, forner de professió i nascut a Sant Cugat del Vallès, tenia un germà que es va anar a refugiar a la capella de Sant Medir. L’ermita tenia el privilegi d’asil i d’aquesta manera quedà resguardat de tot mal menys de les ferides que patia per culpa de la guerra. Un cop guarit, Josep que havia fet una promesa en nom del seu germà, va prometre que cada any aniria a Sant Medir a cavall i “tocant un timbal i un sac de gemecs alternativament”. 

És curiós que el poble de Gràcia, liberal de tota la vida, celebrés el guariment d’un cap carlí.

A la crida de Josep Vidal, s’hi van afegir més persones i es va fundar la primera Colla gracienca l’any 1856; la segona fou la Colla Antiga de Sant Gervasi l’any 1861. Després se’n crearen moltes més a Sants, Sarrià i Barcelona, i cada any, el dia de Sant Medir compleixen la promesa i la tradició que va iniciar el jove forner. En Josep Vidal i Granés morí a l’edat de 54 anys. Fou enterrat al cementiri de Sant Genís dels Agudells. En record i homenatge a l’instaurador d’aquesta tradició, en tornar de l’ermita les colles barcelonines s’aplegaven al cementiri i resaven El Pare Nostre d’en Vidal.

Actualment, cada 3 de març, té lloc l’Aplec de Sant Medir i les colles de Barcelona i Sant Cugat es troben en la celebració religiosa.

La majoria de santcugatencs pugen a peu a l’ermita de Sant Medir i participen en la ballada de sardanes i l’aixecada de castells que allí s’organitza. 

Les colles de Gràcia, un cop oïda la missa, se'n tornen cap a Gràcia, i es reuneixen per dinar; a la tarda, fan una gran cercavila pels carrers i places tot repartint centenars de quilos de caramels.

Al voltant de l’ermita hi ha diverses paradetes que ofereixen les tradicionals faves de Sant Medir, llaminadures, fruits secs i altres productes de la terra.

A l’hora de dinar, s’encenen petits focs per a coure la carn i les botifarres que, gairebé tothom, porta per menjar.

Havent dinat és costum de ballar, una estona més, al ritme de les sardanes per fer baixar el dinar.

Cap al vespre tothom pren el camí de retorn a Sant Cugat contents d’haver passat un dia de festa i  germanor.

* L’Ermita de Sant Medir està situada a la vall de Gausac, al vessant nord de la Serra de Collserola. A una hora de camí, a peu, des de Sant Cugat i a meitat de l’antic camí de Barcelona a Sant Cugat. Es pot visitar els dies festius al matí i el dia de l’Aplec, el 3 de març, durant tot el dia.

L’ermita té uns orígens romànics i és de planta rectangular (8,90x7,30 metres). La porta d’entrada, de mig punt,  és de pedra i correspon a una reforma feta en el segle XV. Sobre,  s’aixeca el campanar  d’espadanya. Té sagristia, cor i una finestreta per on entra la llum del dia. A sobre mateix de la porta d’entrada hi ha un baix relleu gòtic sobre pedra que representa la Santíssima Trinitat amb la data de 1447.

Antigament, al seu interior, hi havia un retaule amb la imatge de Sant Medir. Tot plegat va desaparèixer a causa de l’incendi fortuït de l’any 1922. També posseïa una Verge gòtica de pedra, actualment en el Museu Diocesà de Barcelona. Actualment està en molt bon estat de conservació gràcies a la Penya Regalèssia que l’ha repicat deixant la pedra vista i en fa el manteniment.

Làmina original en format PDF

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.