La mina misteriosa

Mites i Llegendes de Sant Cugat

Text: Joan Tortosa. Veu: Joan Fàbregas

Aquesta peça forma part del col·leccionable "Mites i Llegendes de Sant Cugat", de Rogeli Pedró editat i publicat l'any 1999 pel Diari de Sant Cugat i reeditat en format digital pel TOT Sant Cugat. Descobreix més llegendes aquí.

La mina misteriosa

La mina misteriosa

 

LA MINA MISTERIOSA  

A Sant Cugat sempre s'ha parlat d'un misteriós passadís: la llegendària “Mina de la Torre Negra” que se suposa comunicava el Monestir amb aquesta edificació i a través de la qual els monjos es podien fer escàpols en cas d'emergència. Partint d'aquesta base, la imaginació popular ha bastit històries i anècdotes en les quals la moralitat dels monjos no quedava gaire ben parada, ja que donava a entendre que per aquest passadís els més agosarats devien fer escapades per fer visites de cortesia a les dames de la Torre Negra.

 

Tot i que ningú mai no l'ha recorregut, popularment sempre s'ha cregut en la seva existència, cosa que fa suposar que en un moment o altre alguns indicis han donat peu a aquesta creença. Després de gairebé un mil·lenni, encara es manté la llegenda, el mite i la incògnita, sense que mai ningú hagi pogut desmentir‑ho o afirmar‑ho amb certesa.

Des d'aquell moment de l'exclaustració dels monjos, en què es va furgar pertot arreu cercant un fabulós tresor que es creia que tenien amagat en algun indret, es degué trobar més d'un passadís, però no el tresor ni la mina de la Torre Negra, ja que, altrament, encara se'n parlaria ara i se sabria amb certesa que un passadís travessava la riera i s'enfilava fins a tocar els primers contraforts de Collserola.

Es trobarà la mina algun dia? Potser falta curiositat i tossuderia. Arrelat a Sant Cugat i amarat de la cultura popular mamada sense voler, crec fermament en la mina de la Torre Negra. I heus aquí, també, el perquè d'aquesta convicció: fa uns anys, en una remodelació de l'espai de l'entorn del Monestir, en un punt determinat aparegué un forat i una escala que s'enfonsava cap a terra fins a un petit replà del qual partien dos passadissos, un d'ells tancat amb una porta i l'altre barrat per una paret. El primer, seguia la direcció cap al claustre o el Palau de l'abat, i l'altre cap a la plaça Octavià, cosa que faria suposar que és el passadís que transcorre per sota les cases del carrer Santiago Rusiñol de la banda dels números senars. Amb presses, es tapà aquell forat i no en quedà cap rastre visible.

Però el testimoni més concret de l'existència de la mina era el de Francesc Vila Trabal, “el Bal”, profund coneixedor de l'enrevessament del Monestir avalat per noranta anys d'experiència, que afirmava que la mina partia d'una determinada tomba de l'interior del temple, a la qual es baixava per unes escales, i que tan sols era una simulació, ja que no contenia cap despulla. “Amb el permís del rector d'aleshores, mossèn Juli Nàjera, van apartar la llosa d'aquesta tomba, i, efectivament, s'hi veien tres graons i els altres desapareixien sota la runa i les restes de l'altar major, cremat el 1936. Sense eines ni atuells per buidar‑la, tornaren a posar la llosa al seu lloc i la incògnita seguí sense desxifrar”.

 

Un altre indici és la boca d'una mina que apareixia al marge nord-oest, damunt mateix del Forat d'en Bocàs, ben a prop de la Torre Negra, boca que va quedar tapada pels moviments de terra de la propietat que hi havia al damunt. Recorda, en Joan Tortosa que, de menuts, amb un tros d'espelma encesa, s’hi ficaven fins que algun d’ells l'apagava. Aleshores, amb l'espant de la fosca, sortien corrent esverats pels nostres propis crits.

Ara, quan ja som més de vuitanta mil santcugatencs i en una època en què cada vegada més solament es consideren fiables les dades documentals, aquests petits llegats populars costen de mantenir i de transmetre, però encara confia en la intuïció col·lectiva del poble, que, amb constància i temps, ha aconseguit acumular prou dades i experiència per a les seves històries. Per això creu fermament en l'existència de la mina de la Torre Negra. És clar, fins que un dia algú pugui demostrar el contrari.

* Llegenda explicada per en Joan Tortosa.
* La Torre Negra (s. XI) està situada a l’antic camí de Sant Cugat a Barcelona, al final de la Rambla de can Bell, a l’altra banda del torrent on hi ha el Pi d’en Xandri, i vint minuts del centre de Sant Cugat. Fou una torre de defensa edificada en temps de l’abat Ermengol per fer front a les incursions àrabs. També ha estat casa senyorial i casa de pagès. El seu color ennegrit la fa inconfusible als ulls dels visitants. La mina de la Torre Negra forma part del mite dels castells que tenen un túnel secret de fugida i que en pocs casos resulta ser cert. No és pas el present. Una altra cosa són els antics carners o grutes que es feien sota terra per a conservar els aliments quan no existien les neveres. La troballa de fragments de corredors d’algunes d’elles ha propiciat la llegenda. Si existís, hauria de travessar la capa freàtica i la riera per sota, cosa que, malgrat les argiles impermeables no sembla gaire factible.

Làmina original en format PDF

 

 

Més informació
 
Comentaris

Destaquem