Pedró: "He volgut recuperar el record d’un temps a través de les feines més arrelades"

Entrevista a Rogeli Pedró en el marc dels 35 anys del TOT Sant Cugat

A l’Àfrica diuen; Quan mor un vell, es crema una biblioteca, ho recorda en Domènec i Miquel al pròleg del darrer llibre d’en Rogeli Pedró; Antics oficis i feines a Sant Cugat que és a benefici de la Marató en la lluita contra la COVID-19. Pedró és mestre, gestor cultural, antropòleg i sobretot un apassionat de les tradicions i la cultura popular. En els seus treballs vol recuperar part de la nostra història vinculada a la terra; perquè no es cremi la biblioteca de la memòria.

Rogeli; gent i oficis que se’n van.

He volgut recuperar a través de 24 oficis el record d’un temps i d’una gent, a través de les feines més arrelades, de tot el que envoltava uns oficis que s’han perdut, un treball que vaig començar fa 9 anys i que malauradament molts dels testimonis ja no hi són. És un homenatge a les persones que han deixat empremta.

 

Oficis immemorials que no han perdurat.

Amb la mecanització molts d’aquests oficis no tenien sentit o han evolucionat totalment com la pagesia. Els hàbits i les necessitats canvien, qui necessita ara un carboner, un carreter, el pregoner o les bugaderes. Els oficis vinculats a l’art i l’artesania es mantenen amb noves formes i llenguatges com la ceràmica, la cistelleria, l’espardenyeria o la fabricació de guitarres; a Sant Cugat fins ben entrats els anys setanta, teníem una reconeguda fàbrica.

La figura de l’aprenent i els oficis van molt lligats.

Sense l’aprenent molts dels oficis no han perviscut, avui tot ha de ser ràpid, immediat i no hi ha la possibilitat ni la necessitat d’aprendre un ofici que pot servir per a tota la vida. Hem de donar més valor a la feina manual que requereix paciència i superació.

Els nous hàbits, la tecnologia, l’obsolescència programada.

La tecnologia fa que en poc temps, tot quedi obsolet. Tinc més de 500 eines del camp en un petit museu a Pons, el meu poble, moltes centenàries i totes estan pensades a durar sempre. Em sap greu perquè moltes d’aquestes eines són de Sant Cugat i aquí no s’ha fet res per retenir-les i exposar-les, igual com a elements arquitectònics que van desaparèixer sense escrúpols com els safaretjos públics.

 
Comentaris

Destaquem