És molt bonic comprovar que els joves poden gaudir més de la vida que nosaltres. Ara els deu semblar estrany sentir que no teníem vacances i no deuen entendre la forma que teníem de viure, però heu de tenir en compte que en aquell temps si volíem gaudir una mica de l’estiu, sortíem al vespre per fer una volta i veure passar la joventut femenina de les forasteres que hi havia al poble.
Recordo que un vespre a les cases bessones de Cals Rocamora, a la vora de l’ermita de Sant Crist de Llaceres, van “posar una filla de llarg”. Van fer una festa extraordinària. Van muntar un envelat amb orquestres, van servir un sopar a qui volia amb uns pollastres a l’ast, i mira que encara a Sant Cugat no hi havia el costum de menjar-ne. Recordo que companys que hi havien pogut entrar ens tiraven els pollastres per la tanca per poder gaudir una mica. Això succeïa pels anys 50, aproximadament. Aquella família va donar molta feina al poble perquè cultivaven un jardí molt gran i feien obres contínuament. És a dir, era una família que a banda de tenir molts diners perquè tractaven amb matèria tèxtil amb molts treballadors, gaudien molt en viure a Sant Cugat.
En aquell temps, els joves que anàvem al ball gaudíem al ball dels diumenges a la tarda. Era molt divertit perquè s’hi concentrava gent del poble amb forasters i era una manera d’alternar les nostres amistats. Fins i tot, s’hi havia fet algun prometatge.
Més informació