Encara s'hi conserven la cadira, la bufanda i la barretina de’n Bal, l’últim campaner de Sant Cugat

Infantil

El campanar

Ester Ballart, escriptora
Durant molts anys el so de les campanes era el mitjà de comunicació per excel·lència, anunciaven festes, enterraments, foc i perill d’invasió. Avui continuen sonant bàsicament per marcar els quarts i les hores, però també proclamen festes i quan hi ha un enterrament podem sentir el toc de difunts. Tant presents han estat en la nostra cultura que la Generalitat les ha declarades Patrimoni Sonor de Catalunya dins el Patrimoni Cultural Immaterial del Principat.

A Sant Cugat, les campanes que sonen més fort estan al campanar del Monestir i es poden veure en visites organitzades per l’Oficina de Turisme de Sant Cugat. S’hi accedeix pujant per una petita escala situada a l’interior de l’església que ens porta cap a un passadís en el qual podem tocar el sostre de la quarta nau, una nau que es va aprofitar per fer-hi les capelles laterals de l’església. El recorregut continua fins a la sala del campaner, on hi ha la maquinària de rellotge que funciona a la perfecció gràcies a la cura que en tenen els membres de la Penya Regalèssia. Protegits amb una vitrina s’hi conserven ben resguardats la cadira, la bufanda i la barretina de’n Bal, l’últim campaner de Sant Cugat.

L’escala de cargol segueix pujant fins a les campanes més grosses i continua fins al pis més alt, on podem gaudir de les vistes més espectaculars de Sant Cugat. Avui les campanes repiquen gràcies a un mecanisme elèctric i ja no fa falta que ningú les faci sonar, però durant molts anys no va ser així i calia una persona que les bellugués estirant unes cordes des de la cambra del campaner. Si hi pugeu coincidint amb el toc de les hores les sentireu de ben a prop però us recomano que us tapeu bé les orelles!!

ENVIA'NS EL TEU CONTE!

Escrius contes?
T’agradaria que sortissin publicats al TOT? Sabem que entre els nens i les nenes de Sant Cugat hi ha bons escriptors. Si n’ets un, envia’ns el teu conte a l’adreça petitot@premsalocal.com.

Anima’t, que ja n'hem publicat uns quants!