'Els amants de la rambla del Celler', de Víctor Alexandre, es presenta a Sant Cugat
La nova novel·la del santcugatenc s'inspira en dos personatges d'aquesta via de Sant Cugat
Víctor Alexandre presenta a Sant Cugat la seva nova novel·la, Els amants de la rambla el Celler. Serà aquest dimecres, 4 d'octubre, a les 19.30 hores, a la Casa de Cultura.
Un text que té les seves arrels en un article publicat per l'escriptor al Diari de Sant Cugat, ara fa nou anys, i que portava el mateix títol, inspirant-se en dos vellets desconeguts d'uns 90 anys que cada dia, i a la mateixa hora, veia passar per davant de la finestra del seu estudi.
Dos avis, Joan Grases i Maria Cabanes, que ha convertit en protagonistes de ficció de la seva novel·la, que igualment transcorre en diferents llocs de la ciutat. La portada del llibre és una reproducció d'un quadre de Ramon Casas (1890), obra que, com explica l'autor, té una presència destacada a la novel·la.
En la ficció creada per Alexandre, Els amants de la rambla del Celler és un relat extraordinari que contraposa la tendresa a la cruesa més extrema, i on es mostren sense embuts les extorsions actuals del mòbing immobiliari i es denuncia els abusos sexuals a menors.
Sinopsi
La Maria i en Joan passegen els seus noranta anys per la rambla del Celler, lentament, com dos enamorats, veient passar el món d'avui, tan distant del de la seva plenitud, i tan hostil, ja que actua amb ells sense pietat, com un voltor en cerca de carronya.
En Niel, un veí seu, els contempla, alertat per la seva bondat i la seva indefensió; és un home que, com els vells amants de la rambla del Celler, arrossega un passat on dolor i joia es barregen, incontrolats, a partir d'una adolescència viscuda a París i d'un amor sempre infeliç per Judit, la seva segona dona, víctima d'un ahir ple d'infàmia.
La Maria, a qui tothom diu Marieta, i en Joan han travessat un segle sencer de guerra, opressió, silencis, vexacions... però han trobat temps i fortalesa per estimar la família, el teatre, l'òpera, el cinema, aquesta vida que, justament quan arriba a l'últim tram, sembla voler-los eliminar abans d'hora.