"És bàsic saber governar les pròpies emocions"
Compromesa amb la justícia, la solidaritat i la igualtat. Defensora de l’ensenyament públic, del paper de la dona en la vida política i d'una democràcia participativa que contribueixi a la formació de la ciutadania
Your browser doesn't support HTML5 video
Què significa tenir aquest reconeixement a les seves mans?
Va ser una gran sorpresa i em va fer molta il·lusió perquè em vincula a Sant Cugat, on hi visc des de fa molts anys. És molt entranyable, tot i que crec que no me’l mereixo. M’alegro molt que, malgrat la crisi econòmica, s’hagin mantingut aquests premis perquè reconeixen empreses i entitats que es mouen per la societat.
En l’agraïment va dir que Sant Cugat és una ciutat feta a mida i que espera que es mantingui com a tal...Què vol dir amb això?
Crec que s’hi viu molt bé, però que actualment es troba en perill de convertir-se exclusivament en ciutat dormitori.
En perill?
És còmode per viure-hi i permet treballar en ciutats properes com Barcelona, Terrassa o Sabadell. Per una banda, aquest és un avantatge, però, per altra banda, hi ha la possibilitat que cada vegada més persones facin servir la ciutat només per dormir-hi i es converteixi en el típic suburbi de ciutat americana, on no hi ha vida al carrer.
Com es podria evitar que Sant Cugat es convertís en ciutat dormitori?
Primer s’ha de prendre consciència del perill i, el més important, mantenir i augmentar una bona xarxa social a través de les escoles, dels comerços i dels serveis per a tothom, sobretot per als més vulnerables: els més petits i els més grans, que a Sant Cugat en són molts.
Deia que s’alegra que aquests premis es mantinguin malgrat la crisi econòmica. També hi ha crisi de valors en la política?
Sí, la voluntat de fer les coses ben fetes més enllà del que diu la llei està en crisi. Els casos de corrupció política que surten a la llum darrerament en són un bon exemple. A la política li manca coratge: es prenen decisions pensant en les eleccions i no en què serà més favorable a llarg termini. Valors com la transparència i la responsabilitat també escassegen.
Cada vegada hi ha més dones a la política... Aquest fet implica canvi de valors?
Tenim una jerarquia de valors diferent de la dels homes i això fa que les prioritats canviïn. Les dones són més pràctiques a l’hora de decidir què és realment important. Hi ha aspectes de la política que la dona veu com a supèrflues i l’home, no.
Per exemple?
La política és excessivament absorbent i es fan massa actes institucionals, fins i tot en cap de setmana. La maternitat fa que la dona doni molta importància a la vida familiar i que trobi innecessàries moltes d’aquestes aparicions.
Vostè ha defensat sempre l’ensenyament públic, però hi ha el temor que la universitat pública anirà desapareixent perquè comporta moltes despeses...
No hi estic d’acord! La universitat pública catalana és molt potent i es mantindrà. El problema és que hi ha saturació de centres i són tots iguals. A més, hi ha carreres amb molts pocs alumnes i tot això fa necessària una reestructuració. Aquesta és una altra decisió política difícil però que la crisi hauria d’afavorir, és l’excusa per fer-ho.
Gent més formada que mai però sense oportunitats en el mercat laboral. Per què?
Perquè falla la connexió entre la universitat i les empreses. Hem de repensar la igualtat d’oportunitats, com donar-les.
Se li acudeix alguna fórmula?
Caldria més flexibilitat, exercir diverses feines malgrat haver estudiat una professió. També és necessari que hi hagi més emprenedors, ja que ens les últimes dècades sembla que tothom vulgui ser funcionari perquè és la feina més segura. A més, les empreses haurien d’oferir més expectatives de progrés al treballador nou i als becaris.
I els professors, què hi podrien fer?
Cal adaptar-se al canvi social i canviar la manera d’ensenyar. La formació vol dir tenir una sèrie de coneixements inútils per a la pràctica. És clar que cal que els estudiants es culturitzin, però sense perdre de vista què demana el món laboral.
Sabem quin futur laboral volem?
No, i aquí rau el problema. Per exemple, el sector immobiliari va donar feina a moltes persones, però potser no era el tipus de feina que la societat necessitava més. I per això ha estat una de les causes de la crisi actual.
Els joves cada vegada es mostren més crispats. Expressen emocions negatives...
És normal, ja que no veuen futur material a la vista. Per a l’ètica és molt important l’autogovern d’emocions com la indignació, la desconfiança o la por, i adonar-se de quan és necessari o no. Ara, més que mai, cal ser optimista.