De 1.400 a 700: la població de senglars a Collserola cau a la meitat en tres anys
El brot de pesta porcina africana detectat a Cerdanyola ha posat el focus en els senglars: la Generalitat vol reduir a la meitat els senglars de Catalunya
Sant Cugat fa anys que està acostumat a la convivència amb els senglars. Als barris de muntanya, són veïns habituals. A les zones urbanes, s'ha normalitzat la seva presència. Fins i tot és el símbol de la Floresta. Però el Parc Natural de Collserola fa anys que alerta d'una "sobrepoblació" i s'impulsen mesures per a la seva reducció: caça, esterilització i conscienciació a la ciutadania per limitar l'accés dels animals al menjar. "L’alta densitat de senglar, a banda del risc sanitari que suposa, comporta un alt nivell de conflictivitat, especialment d’accidents a les carreteres i danys als conreus", exposava el Parc Natural ja fa anys. Sovint també es reporta algun atac de senglar, com un grup d'exemplars que atemoria veïns de les Planes. Pel que fa al trànsit, Sant Cugat ha registrat 168 accidents amb animals en els últims deu anys, sent la segona població catalana amb més ferits.
El TOT Sant Cugat ha conversat amb Gregorio Mentaberre, expert en gestió de fauna silvestre, sobre la situació del senglar a Collserola: sobrepoblació, control, caça, esterilització i molt més:
Aquest debat ha tornat a esclatar amb força amb l'aparició del brot de pesta porcina africana en senglars de Cerdanyola. La Generalitat ha anunciat la voluntat de reduir a la meitat la població de senglars de Catalunya, que oscil·la entre els 125.000 i els 180.000 animals segons l'època. El número de senglars detectats en pesta porcina es manté en 13, tots dins del radi de sis quilòmetres del punt on es van trobar els dos primers exemplars. Tot i això, el medi natural a Sant Cugat i Collserola continuen tancats.
Entitats ecologistes, contra el discurs "d'exterminar" senglars
Una quinzena d'entitats ecologistes han denunciat recentment el relat contra el senglar que s'està transmetent: "La informació que es transmet a la població és que l’espai natural protegit és el focus perillós i que cal exterminar els senglars, quan la veritat és que cal protegir la fauna i la biodiversitat del parc natural enfront del virus". Les associacions es van mostrar crítiques el "dogma" que hi ha un "excés de senglars".
De 1.400 a 770 senglars en tres anys
La realitat a Collserola és que en els últims tres anys la població de senglars ja s'ha reduït a gairebé la meitat. Segons dades d'observacions en batudes, actualment a Collserola hi ha uns 770 exemplars. El 2022, després de la pandèmia i el confinament, n'hi havia uns 1.400. La Generalitat atribuïa aquest descens a la sequera i la consegüent falta d'aliment al bosc i a les mesures impulsades per evitar que tinguin accés a menjar fàcil (com contenidors tancats i campanyes de conscienciació).
De fet, la proliferació del senglar va tenir molt a veure amb la facilitat d'accés a menjar en zones urbanes, l'abandonament de zones agrícoles i la falta de depredadors. A més, la població també ha anat ocupant espais que abans es mantenien més naturals.
La polèmica caça de senglars
La caça també ha jugat un paper rellevant: en la temporada 2020-2021, amb restriccions de pandèmia, es van capturar 42 senglars; mentre que a la temporada 2022-2023 en van ser 120. Va ser la xifra més alta des de 2015. La caça és encara avui en dia un dels mètodes que més es fomenta per controlar la sobrepoblació de senglars. Arran de la pesta porcina, els caçadors catalans han reivindicat la seva feina i han demanat més ajuda a les administracions per desenvolupar-la.
"El més fàcil és matar l'animal, però al final són diners públics que anem malbaratant any rere any"
En canvi, entitats animalistes fa anys que critiquen aquest mètode i denuncien que no és eficaç per controlar la població d'animals: "És un autèntic despropòsit". "El més fàcil és matar l'animal, però al final són diners públics que anem malbaratant any rere any i cada vegada tenim més senglars. Nosaltres diem que es capturin, però que no els matin, que els esterilitzin, que els identifiquin i que els retornin al bosc. Així aniria disminuint la població de forma gradual. Estem parlant d'una solució a mitjà-llarg termini", exposaven conjuntament més d'una vintena d'entitats com Libera! o Depana. Des del 2017 s'està provant l'esterilització a Collserola i, segons una investigació liderada per la UAB, injectar vacunes anticonceptives als senglars és una eina que funciona per reduir-ne la població. En canvi, altres veus científiques asseguren que no serveix com a control de la població.
En els últims anys, la Generalitat ha plantejat altres propostes, com consumir més carn de senglar.
Concentració pels senglars
Una vintena d’entitats animalistes, encapçalades per PACMA, Free the Animals i Animal Save, han convocat el 13 de desembre una concentració a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per denunciar la “matança” de senglars que, segons afirmen, estan impulsant les administracions com a mesura de control davant la pesta porcina africana. Les organitzacions consideren “intolerable” recórrer a l’extermini sota pretext sanitari i reclamen alternatives ètiques, com la captura amb gàbies, la quarantena dels animals asimptomàtics i la seva esterilització. També critiquen la creixent implicació del col·lectiu de caçadors en la gestió de la crisi
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.