El Pi d'en Xandri ja presumeix com a Arbre Monumental de Catalunya
Amb 251 anys de vida, el Pi d'en Xandri és un símbol de la defensa de l'entorn natural de Sant Cugat i Collserola
"És un símbol. Tenim el Monestir, però aquest és el nostre símbol natural". Són les paraules de l'alcalde de Sant Cugat, Josep Maria Vallès, durant el descobriment de la placa que acredita el Pi d'en Xandri com a Arbre Monumental de Catalunya. Una declaració per posar en valor l'arbre més popular i estimat de Sant Cugat, que sobrepassa els 250 anys i que ha superat atacs i fenòmens meteorològics extrems per convertir-se en un símbol de la preservació i protecció de l'entorn natural. Va ser al 8 de març de 2025 quan la Generalitat de Catalunya va declarar el Pi d'en Xandri com a Arbre Monumental de Catalunya.
L'Ajuntament de Sant Cugat, coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient aquest 24 d'octubre, ha organitzat un seguit d'activitats dedicades al Pi d'en Xandri, que han començat amb el descobriment de la placa commemorativa. A més, s'ha estrenat un plafó que explica l'evolució de l'arbre. També es va instal·lar una corda de protecció. "És un fidel testimoni de la nostra ciutat i, segons els tècnics, té vida per 100 anys més. Ens sobrepassarà a nosaltres i podrà continuar veient com evoluciona Sant Cugat", ha emfatitzat l'alcalde.
Domènec Miquel: "D'aquí ve el nom de Xandrí. De fet, és Xandrí, no Xandri"
Placa commemorativa del pi FOTO: Ajuntament de Sant Cugat
L'historiador santcugatenc Domènec Miquel, propietari de la finca que acull el Pi d'en Xandri, Can Carreres, ha aprofitat la celebració per recordar la història darrere del nom de l'arbre. Tot ve arran d'un santcugatenc familiar de la propietat que es deia Alexandre, però era conegut com a Alexandrí: "D'aquí ve el nom de Xandrí. De fet, és Xandrí, no Xandri; però amb el temps van canviant els accents". Des de la Generalitat, el director general de Polítiques Ambientals, Marc Vilahur, ha destacat la història que hi ha darrere de l'arbre: "Històries com la defensa de l’espai natural en el qual ens trobem".
El Bessó Digital
El Pi d'en Xandri, a més, compta amb un nou bessó digital, una rèplica virtual connectada a temps real amb l'emblemàtic arbre que permetrà entendre'n millor el comportament i anticipar possibles riscos o actuacions. “Hem creat un bessó digital del Pi d’en Xandri com a prova pilot per fer-ne un de tota la ciutat” ha assenyalat el batlle, durant la presentació d'aquesta rèplica, que ha tingut lloc al nou espai de l'Ajuntament dedicat a l'arbre, l'Espai Pi d'en Xandri, en la fins ara Sala Noble de l'Ajuntament.
Presentació del bessó digital del Pi d'en Xandri. FOTO: Ajuntament
L'objectiu de crear aquest nou bessó digital és monitoritzar l’estat fisiològic i estructural en temps real, detectar situacions de risc, optimitzar recursos per a la seva conservació, promoure la cultura digital i establir un model replicable per a la gestió d’altres elements.
El Xandrinet
La jornada s'ha clos quan s'ha plantat el Xandrinet, un pi pinyoner com a símbol de futur i continuïtat de l'arbre més emblemàtic de la ciutat. El Xandrinet s'ha plantat al jardí de darrere del Monestir al costat del roure del municipi agermanat de La Haba. D’aquesta manera es vol crear el Jardí dels Arbres Agermanats, on en el futur també hi haurà arbres d’Alba i de la daira d’Àrgub, agermanades també amb Sant Cugat.
El Xandrinet al jardí de darrere del Monestir. FOTO: Ajuntament
Jardinet dels arbres agermanats. FOTO: Ajuntament
La història del Pi d'en Xandri
El pi d’en Xandri és un dels principals símbols de Sant Cugat i el seu entorn natural. És també el símbol de la lluita ciutadana del poble de Sant Cugat per protegir l’espai de la Torre Negra de l’especulació urbanística. És un pi pinyoner de 23 metres d’alçada que va ser plantat el 1774 als terrenys de Can Carreres. La gran nevada del dia de Nadal de l’any 1962 va fer caure algunes branques del pi, deixant caiguda una gran branca que encara aguanta avui dia i que dona la singular forma a l’arbre.
El 2 de febrer de 1997, a les cinc de la matinada, uns desconeguts mai localitzats, van intentar tallar el pi sense aconseguir-ho totalment. Li van fer tres talls, el més profund d’1,6 metres de llarg, quasi tot el diàmetre. L’actuació de l’enginyer ambiental i excap del servei de Paisatge i Verd Urbà de l’Ajuntament de Sant Cugat, Jordi Torrijos, i la determinació de l’alcalde, Joan Aymerich, van ser claus per salvar el pi. Davant les previsions pessimistes de la majoria de tècnics sobre la supervivència de l’arbre, es va decidir apuntalar-lo amb una anella de pals per evitar el seu trencament i tapar la ferida mitjançant trasplantaments de la pròpia escorça del pi.
A l'agost de 2025 es va produir un altre incident que va canviar la fisonomia de l'arbre: la caiguda de la branca díscola que li donava forma. La sequera i les altes temperatures, el motiu principal.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.