Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
L'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès va establir a partir de l'1 de gener de 2018 una restricció de la circulació dels vehicles més contaminants al centre de la ciutat pels dies d'episodis d'alta contaminació ambiental. Tot i això, durant el 2018 no es va registrar cap episodi d'aquest nivell i per tant no es va aplicar la restricció ni una sola vegada.
La voluntat era millorar la qualitat de l'aire a Sant Cugat a través de la reducció del trànsit, ja que la circulació de vehicles a motor és, des de fa anys, la principal font de contaminació a la ciutat. Sant Cugat va ser un dels primers municipis metropolitans que va implantar restriccions de trànsit al centre de la ciutat. Tot i això, encara no s'ha portat a la pràctica.
Així, des de l'1 de gener de 2018, en episodis d’alta contaminació atmosfèrica, els cotxes i les furgonetes més contaminants (sense etiqueta ambiental de la DGT) que no estiguin censats a Sant Cugat no poden circular per la Zona de Baixes Emissions. Per tant, els cotxes de persones empadronades a Sant Cugat i que paguin l'impost de circulació a la ciutat poden circular en qualsevol cas.
Episodis de contaminació
Els episodis de contaminació acostumen a produir-se en situacions anticiclòniques, amb absència de vent i sense precipitacions. A Sant Cugat i el seu entorn no acostumen a registrar-se més de quatre a l’any, tot i que l'any anterior no se'n va detectar cap. En aquests casos els nivells de partícules en suspensió PM10 i de diòxids de nitrògens NO2 superen els llindars establerts i les previsions no indiquen una millora.
La declaració d’un episodi de contaminació correspon a la Generalitat de Catalunya. El protocol d’actuació preveu quatre fases. La primera i la segona, de seguiment atent i avís preventiu, no impliquen restriccions de trànsit. La tercera i quarta fase, episodi i alerta, ja preveuen restriccions als vehicles en la Zona de Baixes Emissions.
La Zona de Baixes Emissions de Sant Cugat, indicada amb cartells als carrers, comprèn l'àrea entre la Ronda Nord, el passeig de Valldoreix, la carretera de Vallvidrera, l'avinguda de Roquetes i el carrer de Sant Crist de Llaceres.
El 2020, restricció diària
La previsió és que a partir de l'1 de gener de 2020, la restricció de vehicles contaminants i de fora de Sant Cugat sigui permanent i diària. És a dir, els vehicles sense les etiquetes ambientals de la DGT i que no siguin de Sant Cugat no podran circular per la Zona de Baixes Emissions hi hagi episodi de contaminació o no.
L'Ajuntament reparteix etiquetes pels vehicles de persones empadronades a Sant Cugat i que paguin l'impost de circulació a Sant Cugat. En cas de no haver-la rebut, es poden sol·licitar al Consistori.
L'aire de Sant Cugat
Segons destaca l'Ajuntament, l’aire a Sant Cugat no supera, de mitjana, els límits establerts per la normativa europea. Tot i això les zones de la ciutat per on circulen més vehicles, sobretot el centre i la zona de la carretera de Rubí, sí que registren nivells de contaminants que en alguna ocasió superen els límits establerts. A més, l’entorn metropolità de Barcelona, del qual forma part Sant Cugat, sí que supera els límits de NO2 establerts per la Unió Europea. De fet, la Comissió Europea va assenyalar la zona del Vallès-Baix Llobregat com una de les àrees on se supera el límit màxim de contaminació atmosfèrica i amenaçava en portar l'Estat als tribunals si no es corregia.
Un dels màxims experts mundials en els efectes de la contaminació sobre la salut, el santcugatenc Jordi Sunyer, explicava en una entrevista al TOT la situació a la ciutat: "Vam fer un estudi molt exhaustiu el 2012 i vam veure que no teníem l'aire tan net com ens pensem. Hi ha zones de Sant Cugat on la qualitat de l'aire és molt bona i compleix els estàndards legals. Però hi ha altres zones que no ho compleixen i ens situem a nivells mitjans de la ciutat de Barcelona".
"S'han de treure els cotxes contaminants de la ciutat i promocionar la bicicleta com el vehicle de transport per dins de la ciutat", és la sentència de Jordi Sunyer.
