Divisió política a Sant Cugat pel model de mobilitat a la ciutat
Els grups municipals confronten visions sobre seguretat infantil, bicicletes, transport públic i cotxe, en un debat sobre la mobilitat a Sant Cugat
Seguretat escolar, ús de la bicicleta, transport públic i paper del cotxe. La mobilitat a Sant Cugat ha tornat a evidenciar diferències de model entre els grups municipals en un debat celebrat aquest dimecres 18 de març, organitzat per la Coordinadora d’AFES amb el suport d’entitats com el Bicicleta Club de Catalunya (BACC) i la Plataforma per la Promoció del Transport Públic (PTP), i moderat pel periodista de El Cugatenc, Jordi Pascual.
Mobilitat infantil
La portaveu de Junts i encarregada de la regidoria de Mobilitat, Cristina Paraira, ha obert el debat advertint que la mobilitat general és una de les preocupacions més importants pel seu partit, situant els camins escolars com una eina clau per garantir “seguretat a l’arribada a les escoles” i, alhora, “fomentar l’autonomia de l’infant”. En aquest sentit, ha reconegut que el repte és majúscul: “Tal com està organitzada la ciutat en aquests moments, això vol dir invertir recursos per transformar carrers que no estaven dissenyats amb aquesta filosofia”.
El portaveu d’ERC i candidat a l’alcaldia, Bernat Picornell, ha coincidit en la prioritat de la seguretat: “La mobilitat escolar ha de ser segura: els nens han d’estar segurs anant a les escoles i els pares han d’estar segurs que els nens ho estan”. Picornell ha posat en valor el paper de la comunitat educativa, destacant que els camins escolars “han sortit amb la col·laboració de les pròpies escoles i les AFES, que són qui detecten “els punts foscos on cal treballar”.
Des del PSC, el regidor José Gallardo ha volgut remarcar la feina feta conjuntament amb les AFES, però ha advertit que encara queda recorregut: “Crec que hem fet una col·laboració espectacular, però encara ens falta arribar a alguns pares”. Gallardo ha insistit que “no només és feina de l’administració, és una feina de col·laboració ciutadana” i ha defensat que els entorns escolars han de ser “espais de cohesió, on els nens puguin jugar”.
El portaveu del PP, Álvaro Benejam, ha defensat una visió més equilibrada: “No som contraris a erradicar l’ús del cotxe, però el cotxe no està renyit amb què les zones escolars estiguin ben senyalitzades”. Benejam ha alertat de “problemes d’embussos a zones escolars” i ha reclamat que el que cal és actuar amb mesures concretes com “carrers ben senyalitzats, voreres ben fetes, vies per a vehicles de mobilitat personal i vigilància”.
Per la seva banda, la regidora de la CUP i candidata a l'alcaldia, Ariadna Sierra, ha defensat un canvi de paradigma profund: “L’objectiu és aplicar el model de ciutat per als infants”. En aquest sentit, ha resumit la seva proposta amb una idea clara: “Si la ciutat és segura per a un nen de 8 anys, és segura per a tothom”, i ha apostat per ampliar la xarxa segura i connectar-la amb els equipaments.
Finalment, el portaveu d’En Comú Podem, Ramon Gutiérrez, ha anat un pas més enllà i ha vinculat la mobilitat infantil amb la qualitat democràtica: “Hem de mesurar la qualitat democràtica d’una ciutat en base a la seguretat dels infants anant a l’escola”. Gutiérrez ha estat contundent en el risc viari: “Un infant atropellat a 50 km/h és mort”, i ha proposat mesures com sistematitzar el bicibús i reforçar els entorns escolars segurs.
Bicicleta: consens en el potencial, desacord en l’execució
En el bloc de la bicicleta, Paraira, ha defensat la trajectòria del municipi: “Sant Cugat ha fet una aposta pel carril bici, tenim molts quilòmetres, amb alguns defectes, però els tenim”. Ha reivindicat que la feina “ve de fa anys” i ha posat com a exemple inversions recents com la connexió amb Rubí, amb “900.000 euros en aquest mandat”.
Així mateix, Picornell ha situat el repte en la connectivitat real de la xarxa: “Hem d’aconseguir que puguis arribar a casa teva en bicicleta”. En aquest sentit, ha proposat estructurar la mobilitat en dues capes: amb l'anella verda com una xarxa principal que vertebri la ciutat i amb ramificiacions dins d'aquesta anella que connectin els barris de la ciutat i altres municipis veïns, com Cerdanyola o Rubí.
Per la seva banda, Gallardo ha insistit que la clau és el canvi d’hàbits: “Hem de canviar infraestructures per canviar hàbits”, i ha advertit que el fet d'ampliar carrils de cotxe “crida que hi vinguin més vehicles”. Ha identificat com a punt feble la manca de continuïtat de la xarxa i ha recordat que encara falta desplegar instruments com el protocol contra l’assetjament ciclista.
Des del PP, Benejam ha defensat una aposta "pragmàtica": “Qui vulgui anar en bici ha de poder fer-ho i ha de tenir les eines”. Tot i això, ha advertit que “no es tracta d’augmentar quilòmetres i quilòmetres”, sinó de garantir connexions de qualitat. En aquest sentit, ha criticat carrils com el de Francesc Moragas: “Creiem que és inadequat i posa en perill les persones”.
Sierra ha estat especialment crítica amb l’acció de govern: “En aquest mandat hi ha molta paràlisi”. Ha denunciat decisions com la retirada de pilones: "La primera cosa que faríem seria tornar-les a posar”. També ha defensat aplicar el criteri del 6-80: “Si un carril no és segur per a algú menor de 6 anys o major de 80, no és segur”. Així mateix, també ha reclamat que l'anella verda sigui “real i pràctica”.
Per altra seva banda, Gutiérrez ha lamentat que “en aquest mandat fins i tot s’ha anat enrere malgrat el potencial de la ciutat". Ha proposat “carrils amb plataforma pròpia, connectar la xarxa i resoldre punts negres”, així com una “auditoria ciutadana constant” i la implantació d’un sistema de bicicleta pública. També ha apuntat la necessitat de seguir millorant la seguretat de les bicicletes.
Transport públic: millores urgents i model a redefinir
En el bloc de transport públic, Paraira ha recordat les limitacions competencials, però ha assegurat que l’Ajuntament hi està treballant: “Estem a sobre, negociant amb l'AMB com per exemple amb el conveni amb el que aconseguirem 27 busos nous”. Ha destacat reptes com “la informació a les parades o l’accessibilitat” i ha avançat que s’està estudiant “com fer un bus escolar de ciutat amb recursos propis”, així com un bus que baixi per l'Arrabassada i que connecti amb tots els barris de muntanya.
Picornell ha apostat per un model clar: “Els Ferrocarrils de la Generalitat han de ser el gran vertebrador, com un metro intern de la ciutat”, aprofitant que Sant Cugat compta amb 7 estacions de FGC. A partir d’aquí, ha defensat articular la xarxa d’autobusos i, sobretot, garantir que els barris disposin de serveis i equipaments per reduir la necessitat de desplaçar-se.
Gallardo ha posat el focus en la qualitat del servei: “La importància no és només tenir nous vehicles, sinó la xarxa i la freqüència”. Ha defensat reforçar el bus a demanda, especialment als barris de muntanya, i ha proposat ampliar serveis com el bus nocturn o millorar la connectivitat de l’estació.
Benejam ha assenyalat mancances estructurals: “És un problema que hi hagi barris sense transport, sobretot en festius”. Ha reclamat un servei “fiable” i ha demanat revisar rutes, freqüències i connexions, així com impulsar intercanviadors ferroviaris. En canvi, ha descartat la implementació del tramvia a Sant Cugat com a solució necessària.
Sierra ha estat contundent amb el diagnòstic: “Tenim una xarxa de busos pensada per a 30.000 habitants”. Ha reclamat una actualització profunda del sistema, datada de la dècada de 1990 amb millores de connectivitat a barris com Can Trabal, Sol i Aire o Mas Janer, i una ampliació del servei en caps de setmana, nits i períodes de vacances.
En aquest sentit, Gutiérrez ha reivindicat el transport públic com a eina de cohesió: “És l’element que més justícia social pot generar”. Ha denunciat situacions com la del barri de les Planes que diumenge no disposa de servei de bus i ha proposat mesures com simplificar línies, augmentar freqüències, així com crear carrils bus: “Som l’única ciutat de l’àrea metropolitana que no en té”.
Vehicle privat: entre la reducció i la convivència
En el darrer bloc, Paraira ha explicat que el govern ja està treballant amb estudis per redirigir el trànsit, especialment amb la vianantització dels Quatre Cantons, i que ja s’han dotat d’un simulador per planificar actuacions. També ha destacat la implantació progressiva de zones verdes d’aparcament en diversos barris.
Picornell ha estat clar: “Quatre Cantons s’ha de tancar, que encara estigui obert al trànsit és una anomalia". Ha defensat una mobilitat amb sentit de circumval·lació i ha assenyalat que cal “millorar l’ecosistema general” per reduir la necessitat d’accedir al centre en cotxe.
Gallardo ha recordat que la vianantització de zones com Quatre Cantons respon també a una obligació normativa de la Unió Europea, que obliga les ciutats de més de 50.000 habitants a aplicar aquest tipus de mesures. En aquest sentit, ha defensat iniciatives com la zona de baixes emissions impulsada en el mandat anterior, en el qual Gallardo era regidor de Mobilitat: “La contaminació ha baixat a la ciutat”. També ha insistit que no cal travessar el centre per desplaçar-se.
Des del PP, Benejam ha mostrat discrepàncies: “Mentre no hi hagi una llei que ho obligui, estarem en contra de restringir el trànsit”. Ha defensat que vies com Francesc Moragas, Quatre Cantons o Rius i Taulet faciliten la mobilitat. Així mateix, ha criticat que l’Ajuntament ha estat històricament “lent” a l’hora d’actuar en mesures com els aparcaments dissuasius o la implantació de zones verdes.
Sierra ha insistit en la necessitat de canvi: “El centre no està preparat per aguantar el volum de trànsit actual”. Ha defensat “no prohibir el cotxe, sinó reduir-ne la dependència”, amb mesures com reforçar el transport públic, crear centralitats als barris i impulsar aparcaments dissuasius. També ha obert la porta a ampliar restriccions en caps de setmana.
Finalment, Gutiérrez ha posat el focus en la reducció del parc mòbil: “No es tracta només d’electrificar (en referència al Pla d'Electrificació), sinó de reduir el nombre de cotxes per família”. Ha advertit que Sant Cugat és líder en vehicles per llar a l’àrea metropolitana (1,7 cotxes per familia) i ha criticat la manca de suport per mesures com impulsar el cotxe compartit.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.