Sant Cugat és un dels municipis amb el preu de l'habitatge més car de Catalunya. FOTO: Arxiu

Política

La dreta guanya el debat d’habitatge a Sant Cugat: contra llei estatal i àrea tensionada

El ple contrasta dos models d'habitatge: la dreta aposta per ampliar l'oferta i la llibertat del mercat; l'esquerra busca més regulació i frenar l'especulació

Sant Cugat ha debatut sobre quin ha de ser el rumb de l'habitatge a la ciutat, i ho ha fet durant el ple municipal de novembre, en un xoc frontal entre dos models de ciutat, el dilluns 24. Mentre el bloc de la dreta (Junts, PP i Vox) aposta per un model liberal que defensa la propietat privada, l'ampliació de l'oferta i la derogació de les lleis que regulen lloguers i usos temporals, el bloc d'esquerres (ERC, PSC, CUP i En Comú Podem) reclama posar topalls, blindar el dret a l'habitatge i impedir la compra massiva d'immobles amb finalitats especulatives. En aquesta ocasió, s'ha imposat la via de reduir regulació, reforçar la propietat privada i centrar la resposta en l'augment de l'oferta.

Sant Cugat, així, ha decidit plantejar un gir de 180 graus en la política d'habitatge: apostar contra la derogació de la Llei estatal del 2023 i demanar l'eliminació de la qualificació de zona tensionada a Sant Cugat, impulsant l'augment d'oferta com a eix central, en una moció presentada pel PP Sant Cugat i amb esmenes de Junts, amb els vots a favor dels juntaires, els populars i Vox. Llegeix la moció sencera del PP i les esmenes de Junts.

El regidor del PP Alfredo Bergua ha sigut la veu més contundent del bloc favorable a la desregulació i ha afirmat que el problema de l'habitatge és "un problema estructural provocat per les polítiques d'esquerres que han intervingut el mercat, generat inseguretat jurídica i frenant la construcció". "Fa una dècada que es construeix molt menys del necessari per absorbir la demanda real", un escenari que atribueix a l'augment de població, l'entrada de compradors estrangers no residents i la reducció de la mida dels habitatges. Segons el popular, "els pisos buits estan on la gent no vol viure", mentre que a les zones tensionades "la intervenció només ha empitjorat la situació". "El mercat està destrossat i costarà anys reconstruir-lo", ha afirmat, i ha conclòs que Sant Cugat necessita "seguretat, llibertat i protecció per als propietaris perquè posin pisos al lloguer".

Junts ha compartit bona part d'aquest diagnòstic. El regidor Àngel Pedrós ha defensat que l'habitatge és un tema "molt greu" i que Sant Cugat té un parc públic "insuficient, de només l'1,7%", mentre moltes famílies destinen "el 40 o 50% dels ingressos al lloguer". Per a Pedrós, la via més efectiva i ràpida és "mobilitzar sòl, tenir procediments urbanístics àgils i fer obra nova d'habitatge social i assequible". El juntaire ha rebutjat "atacar la inversió o l'especulació" i ha defensat que la Llei estatal d'habitatge "ha agreujat la situació", i que la solució passa per "crear més oferta, inversió de l'Estat i sòl públic allà on sigui possible".

Vox, a través del portaveu, Marcos Rodríguez, ha compartit el rebuig a la regulació, però ha volgut marcar distàncies amb els populars: "Les polítiques del PP també han contribuït al problema; quan governen, les mesures sensates s'esvaeixen". Rodríguez ha defensat "la propietat en mans de la classe mitjana i treballadora" i ha lamentat que l'habitatge "avui és un luxe". Amb tot, ha apostat per "ampliar l'oferta, construir més habitatge públic, alliberar sòl i reduir la pressió fiscal sobre famílies i joves, traslladant-la a grans tenidors i fons voltor".

L'esquerra contra l'especulació i la concentració d'habitatge

En una altra moció, presentada per la CUP i amb esmenes d'ERC, els cupaires proposaven limitar l'ús especulatiu del sòl i ampliar l'ús del dret de tempteig i retracte. No ha prosperat per l'oposició del bloc de la dreta. Llegeix la moció sencera de la CUP i les esmenes d'ERC.

El portaveu de la CUP, Marco Simarro, ha remarcat que la ciutat viu "una emergència residencial" i que el mercat està "dissenyat perquè uns quants acumulin i la majoria en quedem fora". Simarro ha denunciat que a Sant Cugat "el 10,7% del parc és en mans de grans tenidors, deu vegades més que PROMUSA", mentre els lloguers s'enfilen als 1.400 euros i la compra supera de llarg el mig milió. Segons el cupaire, "no falta oferta, sobren habitatges en mans de qui no els posa al mercat", i ha assegurat que el model liberal proposat és "el manual d'instruccions per convertir Sant Cugat en una ciutat d'especuladors i rendistes". Tot i reconèixer que la regulació actual "és millorable", ha advertit que no es pot "tornar al neoliberalisme dels 90, el del 'mercat ja ho resoldrà'".

ERC ha donat suport a la moció. El regidor Francesc Duch (i regidor d'Habitatge de l'Ajuntament de Sant Cugat) ha defensat que l'habitatge és "el principal factor de desigualtat" i que la diagnosi del PP és "incompleta i basada en premisses errònies". És per això que ha rebutjat reduir-ho tot a manca d'oferta i inseguretat jurídica: "La pressió de la demanda, l'especulació, els lloguers temporals i l'ús turístic també són factors clau". Duch ha avisat que sense normes clares, "els lloguers temporals substitueixen els estables i expulsen veïns". Finalment, el regidor ha reclamat "polítiques serioses, més rehabilitació, noves fórmules d'accés i control del frau en lloguer temporal i turístic".

També el PSC ha defensat mesures contra l'especulació. La portaveu socialista, Elena Vila, ha advertit que l'especulació "domina sense normes" i ha reclamat reforçar eines com el tempteig i retracte: "Limitar l'especulació no és un caprici ideològic, sinó imprescindible per mantenir una ciutat cohesionada i viva". Per la seva banda, el regidor socialista José Gallardo ha acusat el PP de concebre l'habitatge "com un actiu per fer negoci" i ha recordat que els preus "ja pujaven desenfrenadament abans de cap regulació". "Quan un mercat essencial falla, l'Estat ha d'intervenir, igual que ho fa en salut, educació o energia", ha sentenciat.

En Comú Podem ha denunciat que derogar la Llei estatal "seria un retorn a la liberalització del sòl dels anys 90 i 2000". El regidor Juanma Cayuelas ha recordat que aquells processos van acabar "contribuint al col·lapse del 2008" i que confiar que el mercat reguli sol l'habitatge "és una fal·làcia". Ha reivindicat que la Llei del 2023 va néixer per afrontar un problema creixent i ha defensat que Sant Cugat és, sens dubte, un municipi tensionat "amb més de 2.000 habitatges buits i només un 1,7% de parc públic". Ramon Gutiérrez, portaveu del grup municipal, ha insistit que la ciutat viu "una emergència brutal" i que mentre Europa té un 15% d'habitatge públic, Sant Cugat només en té l'1,7%, fet que deixa joves i treballadors "sense protecció davant un parc especulatiu que expulsa qui no té poder adquisitiu". "Aquí hi ha un dilema: ciutat per a inversors o ciutat on la gent es pugui quedar a viure", ha conclòs.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.