Els portaveus municipals aborden la crisi habitacional de Sant Cugat

Els diferents portaveus dels grups municipals de l'Ajuntament de Sant Cugat han abordat la crisi habitacional i la dificultat d'accés a l'habitatge dels santcugatencs en el Debat de mig mandat del TOT Sant Cugat, que ha tingut lloc el dijous 12 de juny a la Llar d'Avis de la Parròquia i que ha estat moderat per Àgata Guinó, directora adjunta. Amb això, l'anunci del nou barri que l'Ajuntament vol construir a Can Sant Joan, amb 3.000 habitatges protegits, els requisits per poder accedir als habitatges de protecció oficial o l'estat d'altres promocions anunciades per l'anterior mandat com Ragull Centre o Ca n'Ametller han estat protagonistes d'aquest segon bloc. L'estat de la ciutat i la mobilitat, per una banda, i els equipaments, per un altre, han estat també els grans blocs del debat.

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida por TOT Sant Cugat (@totsantcugat)

Cristina Paraira, portaveu de Junts per Sant Cugat, un dels dos partis de l'equip de govern, ha defensat la creació d'un nou barri a Can Sant Joan com una aposta valenta de l'equip de govern: "Els 3.000 pisos de Can Sant Joan són amb sol públic i això afavorirà que siguin més assequibles. És un sol que no és propietat de l'Ajuntament, però sí d'Incasòl, i tot i ser una proposta amb dificultats, creiem fermament que posar d'una tacada 3.000 habitatges és una solució". La proposta, però, ha rebut crítiques per part de l'oposició, com en el cas del portaveu de la CUP, Marco Simarro, que ha assenyalat que es troba en una zona "aïllada i desconnectada" o com la d'Álvaro Benejam, portaveu del PP, qui ha posat èmfasi que "l'única aposta de l'equip de govern" sigui en un sol que no és de propietat municipal.

Més info: Sant Cugat planteja un nou barri amb 3.000 habitatges públics al golf de Sant Joan

Ca n'Ametller o Ragull Centre

Simarro, així, ha insistit en saber com estaven alguns dels projectes del mandat anterior com Ca n'Ametller o Ragull Centre: "L'equip de govern ha renunciat a la promoció del carrer de l'Andana, ha reduït el nombre d'habitatges de Ragull Centre i no està apostant per Ca n'Ametller". Una queixa que ha compartit la portaveu del PSC, Elena Vila: "No hi ha cap pis nou en aquests 2 darrers anys, únicament les promocions que es van començar en el darrer mandat. Només veiem anuncis i renders".

Més info: Diversitats d'opinions al ple amb el nou projecte de Ragull Centre

Més info: Sant Cugat comença a dibuixar el nou barri de Ca n'Ametller

Més info: L'Ajuntament diu que l'habitatge públic previst al carrer Andana "es farà a un altre lloc"

Tot i que Cristina Paraira ha defensat que Ca n'Ametller segueix sobre la taula, ha explicat alguns impediments que dificulten la seva execució: "La zona de Ca n'Ametller té altres dificultats com el tema dels intercanviadors, una infraestructura necessària, però que la Generalitat encara no està atenent, i que no és sol públic, sinó que compta amb molts petits propietaris".

Més info: 36 milions d'euros pels intercanviadors de Renfe i FGC a Sant Cugat

En aquesta línia, el portaveu d'ERC, Bernat Picornell, un dels socis de l'equip de govern, ha volgut fer èmfasi en altres promocions que s'estan treballant en aquest mandat: "Alguns portaveus dieu que tenim poca ambició i només vull posar dades: tenim 244 habitatges amb l'aprovació inicial o que s'aprovaran en els pròxims mesos; 119 habitatges amb Ragull Centre o 110 en el sector de Can Vasconcel. Són 500 habitatges nous en els darrers anys, sense comptar Ca n'Ametller o Can Sant Joan".

Més info: Sant Cugat tindrà més de 110 habitatges públics al sector de Can Vasconcel

Més info: Sant Cugat impulsarà 24 habitatges públics a l'antic garden del carrer de Villà

Més info: Sant Cugat impulsa 66 nous habitatges protegits a Can Mates

Més info: Pas endavant als habitatges protegits de Benet de Moxó amb la primera pedra

Els requisits per accedir a l'habitatge protegit

Una altra de les qüestions que s'ha tractat ha estat quin ha de ser el requisit per accedir a un habitatge protegit, sent l'opció de l'arrelament un dels temes defensats, tal com ha indicat Cristina Paraira: "Des de Junts defensem canviar l'actual llei de mínim 3 anys d'empadronament i augmentar-lo als 10 anys". En una línia similar s'ha posicionat el portaveu de Vox, Marcos Rodríguez, qui a més ha afegit "la nacionalitat espanyola i la perspectiva familiar" com a elements claus per facilitar l'accés a un habitatge protegit.

Més info: Sant Cugat vol més anys d'empadronament per l'habitatge públic amb la divisió del govern

Aquesta proposta ha estat mal vista per alguns partits de l'oposició, com en el cas de la CUP o En Comú Podem, els quals han defensat canvis estructurals. "S'ha de revertir el model de ciutat, que és excloent, i no es pot fer augmentant el requisit del padró de la ciutat", ha afegit Ramon Gutiérrez, portaveu d'En Comú Podem. "Som una de les ciutats amb el lloguer més car (mitjana de 1.430 euros mensuals), amb menor proporció de joves en la franja de 25-34 anys, i és que tenim un model de ciutat que afavoreix les desigualtats", afegia Simarro.

Propietaris i la col·laboració publicoprivada

Álvaro Benejam, per la seva banda, ha lamentat la situació de desprotecció que viuen els propietaris: "La província de Barcelona ha perdut un 75% de l'oferta de pisos de lloguer en els darrers 5 anys. Actualment, no hi ha garantia que els propietaris puguin disposar del seu immoble quan s'incompleix el contracte, i és que s'ha de lluitar contra l'ocupació". Benejam, a més, ha estat crític amb el fet que el termini de llicències d'obres majors es dupliqués en els darrers anys, arribant quasi als 2 anys: "S'han de protegir els propietaris, perquè si no el mercat es redueix, i més si la burocràcia impedeix que es puguin desenvolupar més pisos". El popular també ha fet una crida a buscar col·laboracions publicoprivades, una idea que ha comptat amb el suport d'Elena Vila, portaveu socialista.

Més info: Llicències d’obra major: gairebé dos anys d’espera

Més info: De dos anys a setanta dies: Sant Cugat "resol" el col·lapse de les llicències d'obra

Per contra, Ramon Gutiérrez (En Comú Podem) ha criticat que l'equip de govern afavoreixi l'especulació dels propietaris, amb relació a la situació dels veïns de l'avinguda de Lluís Companys número 4: "L'habitatge és un filtre de desigualtat i a Sant Cugat, un 49,7% de la ciutadania té dificultats per pagar l'habitatge". En una línia similar s'ha posicionat Marco Simarro, qui a més de demanar si els veïns de l'avinguda de Lluís Companys compten amb l'empar del consistori, ha proposat "augmentar l'IBI dels pisos buits per forçar que els grans tenidors posin els habitatges en el mercat". El portaveu d'ERC, Bernat Picornell, però, ha assegurat que els llogaters d'aquest habitatge compten amb la protecció de l'Ajuntament: "Als inquilins de l'avinguda de Lluís Companys els hem traslladat que sense un pla de reallotjament, no es donarà una llicència d'enderroc".

Més info: Els inquilins del número 4 de l’av. Lluís Companys s'oposen a l’enderroc del seu edifici

Una solució conjunta

Finalment, alguns partits com el PP han proposat convertir les cases unifamiliars en bifamiliars, una proposta que s'ha abordat recentment en el ple municipal, o d'altres han proposat noves polítiques d'habitatge, com en el cas de la CUP. "Hem de promoure el coneixement dels drets, hem d'augmentar la borsa d'habitatge assequible, hem de regular els lloguers de temporada i evitar els abusos d'immobiliàries que relloguen les habitacions per 900 euros al mes".

Amb tot, la socialista Elena Vila ha allargat la mà a l'equip de govern en pro de trobar conjuntament una solució: "És necessari un pacte de ciutat, aquest àmbit no pot ser un camp de batalla entre els partits polítics".
 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.