Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El Ple Municipal de Sant Cugat ha donat llum verda als primers tràmits pel desenvolupament del futur barri de Ca n'Ametller. La nova zona, que ocuparà més de 60 hectàrees a Can Cabassa, Can Mates Oest i Can Fontanals, tindrà al voltant de 4.000 habitatges, la meitat de protecció oficial.
El govern, que en el darrer ple va deixar el punt sobre la taula per falta de suport, ha aprovat l'avanç i documentació ambiental de la modificació puntual del Pla General Metropolità a l'àmbit de Ca n'Ametller que ha de permetre tirar endavant el barri. La proposta ha comptat amb el suport del govern d'ERC, PSC i CUP i Junts per Sant Cugat i l'abstenció de Ciutadans.
Les primeres construccions es poden començar a aixecar entre 2024 i 2025.
Projecte de ciutat
"Després de tres anys de molta feina, comença a caminar el nou barri de Ca n'Ametller. És l'última gran peça de sol urbanitzable de Sant Cugat", ha destacat el tinent d'alcaldia de Desenvolupament, Francesc Duch, que ha emfatitzat: "És un tema de ciutat i cal avançar amb el màxim consens". "Ha de ser una gran eina de la ciutat per frenar l'expulsió" de molts veïns, ha insistit.
Josep Maria Vallès: "Hem de treballar plegats"
Josep Maria Vallès (Junts per Sant Cugat) ha reconegut que Sant Cugat ha de crèixer, però "s'ha de fer bé i respectant el model de ciutat". Per això, ha defensat un acord amb les forces polítiques i els agents socials implicats. Per Vallès, és "un nou barri que ha de donar resposta a temes tan sensibles com l'habitatge i que ha de tenir els serveis necessaris i activitat econòmica".
"Hem de treballar plegats", ha demanat el portaveu de Junts.
Aldo Ciprian: "No existeix cap segmentació del projecte, cronologia d'execució o estudi de viabilitat econòmica"
Des de Ciutadans, Aldo Ciprian ha mostrat els seus "dubtes" amb el projecte tot i entendre que Sant Cugat ha de créixer en aquesta direcció: "No existeix cap segmentació del projecte, cronologia d'execució o estudi de viabilitat econòmica". Així, considera que és una estratègia del govern davant la "inoperància" en l'habitatge: "L'accés a l'habitatge és el gran teló d'Aquil·les del seu equip de govern. Van fer grans promeses d'habitatge públic, però ha quedat reduït al zero absolut".
"El procés comença amb un consens molt important i tindrem temps d'anar definint com serà", ha replicat Francesc Duch.
Com serà el nou barri?
L'Ajuntament de Sant Cugat aposta per un barri on es combinin els habitatges amb l'activitat comercial, econòmica i els serveis i equipaments. Així, es projecta un teixit urbà compacte, amb certs nivells de densitat de població per tal d’assegurar una dotació equilibrada d’espais lliures i equipaments, reduir la mobilitat mitjançant vehicle privat i potenciar un teixit urbà desenvolupat amb criteris de sostenibilitat ambiental i eficiència energètica.
Croquis d'una primera proposta: activitat econòmica (lila), habitatge (marró fluix), zones verdes i parcs (verd) equipaments (ratlles blaves i blanques)
La ciutat dels 15 minuts és la filosofia que es busca, on un ciutadà pugui viure, treballar, comprar i anar al metge o a l'escola amb un desplaçament a peu. La previsió de l'Ajuntament és que la modificació urbanística que serveixi de base pel nou barri s'aprovi inicialment el 2023.
El primer àmbit a desenvolupar serà la zona de Can Mates, ja que hi ha promotors interessats a accelerar les construccions. Tot i això, no hi ha calendaris i el desenvolupament total de Ca n'Ametller s'allargarà durant més de quinze anys.
Renfe i Ferrocarrils
El centre neuràlgic del barri serà una nova estació que ha de ser l'intercanviador entre Ferrocarrils de la Generalitat i Renfe. De fet, els Pressupostos Generals de l'Estat inclouen pel 2023 una partida de 20 milions d'euros per impulsar l'intercanviador de l'Hospital General i el de Volpelleres. A més, la futura estació guardarà espai per si, en un futur, es desenvolupa l'estació de l'AVE del Vallès.
D'altra banda, per desenvolupar el barri és imprescindible la cobertura de la via de la Renfe. Si no es cobreix, el marge de protecció que s'ha de deixar impedeix la construcció de cap edifici o equipament. Per això, el govern santcugatenc va engegar converses amb el govern espanyol i Adif, que ja tenen els primers fruits.
Des del govern espanyol hi ha bona predisposició i l'entitat pública Barcelona Regional ha de redactar l'estudi de cobriment. Es preveu que el cost de l'actuació sigui d'entre 50 i 55 milions. La voluntat és que es constitueixi un consorci amb diferents administracions com l'Ajuntament de Sant Cugat i la Generalitat perquè es lideri aquesta actuació i s'aporti el finançament necessari. La idea és que el cobriment pugui començar entre 2024 i 2025 i, paral·lelament, es puguin començar aixecar les primeres edificacions.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.