Jordi Altimira és veterinari a Veteralia Sant Cugat. FOTO: Artur Ribera

Societat

Altimira: “Un gos abandonat acostuma a ser poruc, insegur i dependent”

El veterinari Jordi Altimira explica que una de les maneres de trobar una solució a l’abandonament és buscar una nova llar a l’animal que ja no es pot atendre

Quin procediment segueix un veterinari quan li porten un gos trobat?

Primer mires el xip, en gossos, gats i fures. Si en porten, contactes amb l’arxiu i ells es posen en contacte amb el propietari. Si no el tens, ve la part difícil. Contactes amb l’Ajuntament, que tenen un servei de recollida. En ambdós casos, tenim el gos aquí fins que el vénen a recollir. Passa el mateix si està identificat però no es localitza el propietari. El servei de recollida se’n fa càrrec.

Són gossos abandonats o perduts?

N’hi ha de les dues classes. És difícil saber quin ha estat abandonat, si no està identificat, però per la condició física amb què arriba te’n pots fer una idea.

Els gossos abandonats, quines conseqüències psicològiques pateixen?

Als gossos els queden molt les experiències que han passat, sobretot si l’abandonament és en gossos joves. Com més joves, més seqüeles. Es tornen més porucs, més insegurs, són gossos molt dependents. El gos que ha passat experiències traumàtiques, li queden, i el poden marcar de per vida. I molts gossos abandonats tenen aquest perfil: poruc, dependent i de vegades amb agressivitat, deguda a la por.

Quan aquests gossos són adoptats, la readaptació a una nova família acostuma a ser bona?

Normalment, va bé. D’entrada, ja és normal que vinguin amb certa por o inseguretat, però també és cert que si el gos va tenint estímuls positius, la majoria de les vegades s’adapta. Però sí que és cert que, algun cop, algun gos de per vida viurà amb aquesta patologia, o inseguretat.

Què pot portar la gent a abandonar un animal?

Normalment és atipament, entre cometes, de dir, “dóna més feina” o “no puc dedicar-li temps”. És el fet de fer una compra impulsiva i després adonar-te’n que demana atencions, despesa, alimentació... Un gos t’ha de donar satisfaccions, però saps que, alhora, comporta el que comporta. No és una joguina, com es diu vulgarment; l’has de cuidar. Hi ha gent que la part negativa els pesa més, i l’acaba abandonant.

Algun cas en especial?

En alguns casos, hem vist que s’abandonen malalts crònics. Perquè fins que l’animalet estava normal, tot bé, però quan l’animalet requereix més dedicació i despesa, doncs no interessa.

L’augment d’abandonaments per vacances, és cert?

L’estadística diu que durant l’any l’abandonament és constant, no hi ha grans pics.

Quines alternatives té qui vol desfer-se d’un animal pel motiu que sigui?

Es busca una adopció per part d’algú. No hi ha una sola via, s’han de buscar totes les que es pugui. Hi ha gent que els entrega a protectores, perquè no troben ningú de l’entorn, hi ha protectores que els accepten a canvi de donació econòmica, lògicament, perquè la protectora se’n farà càrrec fins que el pugui donar en adopció.

Té solució el problema de l’abandonament?

Bàsicament és el tema de la responsabilitat, perquè això ho lliga tot. Si ens assembléssim més a països de més amunt...  Perquè això allà no passa. Aquí tenim una epidèmia amb això. Allà també passa, però a qui abandona un gos se li cau el pèl, literalment. És qüestió de responsabilitat i tenen lleis estrictes. Aquí, ni una cosa ni l’altra.

Aquesta entrevista s'emmarca en un reportatge sobre l'abandonament d'animals a Sant Cugat.