Carme Figuerola, Josep Garrell i Conxita Cortés FOTO: Artur Ribera

Societat

Com se celebrava el Nadal abans a Sant Cugat

Decorar els carrers amb motius nadalencs és una tradició més moderna del que ens pensem

Arriba el Nadal i els carrers, les botigues i les cases s'engalanen per l'ocasió. Llums, arbres de Nadal i pessebres decoren tots els espais de la ciutat per omplir d'esperit nadalenc totes les llars.

Però sempre ha estat així el Nadal a Sant Cugat? La resposta és que no. El TOT ha parlat amb tres persones grans nascudes a Sant Cugat. En Josep Garrell, la Carme Figuerola i la Conxita Cortés.

Una conversa que et trasllada al Sant Cugat de fa 70 anys i de la qual es desprèn nostàlgia i la familiaritat amb la qual aquestes festes es vivien abans. No és que ara no siguin festes familiars, com destaquen els tres santcugatencs, sinó que tot ha canviat molt. El consumisme dels darrers anys, l'arribada del Para Noel i els Reis Mags, que cada vegada fan més màgia i porten més regals...

La Conxita Cortés té 80 anys i encara recorda com si fos ahir com, la seva mare, abans d'anar a la Missa del Gall, l'acte on s'aplegaven tots els santcugatencs aquella nit, posava dues cadires al costat de la llar de foc. "De petita m'havien explicat que el motiu era que el caliu de la llar de foc escalfaria al nen Jesús un cop baixés per la xemeneia"-somriu.

L'endemà arribava el plat fort. El dia de Nadal. Un àpat en què es trobava tota la família a casa per menjar una bona sopa de galets, carn d'olla i el pollastre rostit. Després vindria Sant Esteve i es menjarien els canelons, que es feien amb el sobrant del dia anterior.

En Josep Garrell té 70 anys. De petit era escolà però no el deixaven fer la Missa del Gall. Ara bé, el dia 25, s'aixecava ben d'hora i anava directament a fer la missa de les 7 del matí, voluntàriament. Igual que la Conxita, el dia 25 es reunia tota la família a casa per menjar l'escudella, la carn d'olla i l'endemà, els canelons.

A casa dels Garrell es feia cagar el Tió, com a la de la Conxita i la Carme. En aquells temps però, el Tió cagava els torrons que es menjarien les famílies a les postres. En Josep, per això, recorda que si algun any cagava una moneda de xocolata "era un festival". 

El dia de Nadal feien el vers. Cada any un de diferent, que prèviament els havien ensenyat a l'escola. La Conxita anava als Col·legis nous, en Josep a l'Asqueta i la Carme a les Franciscanes. 

A banda d'ensenyar-los un vers nou cada Nadal, a l'escola, els feien fer una petita postal amb un escrit adreçat als pares i als avis, si és que vivien tots junts. 

La Carme té 64 anys. D'entre tots els records, a banda de les trobades familiars el dia de Nadal i Sant Esteve i els viatges a Madrid per passar la nit de Nadal amb la família de la mare, recorda, sobretot, com el seu pare fabricava els llitets de les nines d'ella i les seves germanes. D'aquesta manera, ajudava una mica als Reis Mags, si és que anaven despistats...

"El consumisme que hi ha ara per Nadal no existia", remarca la Carme. "No hi havia tan disponible com per poder fer tantes coses. En aquella època s'estava pendent de treballar i anar a l'escola. Només celebràvem els dies puntuals."- afegeix en Josep. Per la seva banda, la Conxita assenyala que "no hi havia tants diners per gastar". 

Tot i això, encara que la situació econòmica del moment no permetés fer grans despeses, la màgia dels Reis Mags arribava a les llars santcugatenques. Els Reis passaven per casa per deixar un ninot d'un indi a cavall, una nina de cartró o qualsevol joguina que el manetes del pare hagués fet per ajudar-los. "Ah! i una mica de carbó" remarca en Josep. "Així enteníem que alguna cosa no havia anat del tot bé..."- afegeix. "Ara no ho veuen així, ho veuen com una gominola més"- considera la Carme. 

No seria fins a l'any 1950 quan, de la mà de la Societat Coral la Lira, Sant Cugat tindria la seva primera Cavalcada. Els tres Reis, a cavall, van recórrer els carrers principals del poble.

Pocs anys després, a la pastisseria Sàbat, cada Nadal arribava un Patge Reial per tal de xerrar amb tots els petits santcugatencs i recollir les seves cartes. 

Pel que fa als regals que porten ara els Reis, la Conxita assenyala que "ara ha canviat molt i tenen de tot. Els donem massa coses. Quina il·lusió tenen? A més, els Reis, ara porten un munt de regals, i als petits cada vegada els agraden més les maquinetes".

Tot i que no recorden l'any exacte, les decoracions de Nadal no van arribar a Sant Cugat fins als anys 70. De mica en mica Sant Cugat va anar creixent i el món evolucionant. Amb els anys, les decoracions nadalenques, el consumisme i les tradicions d'altres punts del món, com el Pare Noel, guanyarien terreny a la manera austera de celebrar el Nadal abans. 

Tot i que no els acaba de convèncer i prefereixen el Nadal de la seva infantesa, la Carme, la Conxita i en Josep ara viuen el Nadal com a avis. I encara que no ho diguin, els ulls els brillen quan parlen dels néts, la Cavalcada i el dia de Reis.