El mosquit tigre, un convidat molest però controlat

De la mà de l’estiu i la calor arriba també un convidat que ens sol fer la guitza: el mosquit tigre, un insecte que prové del sud-est asiàtic, però que ja fa anys que volta pel nostre territori. Si bé és cert que la població catalana i, per consegüent, la de Sant Cugat, ha estat sempre acostumada a conviure amb els mosquits, l’any 2004 Europa va veure com es feia espai en el territori un altre tipus de mosquit, avui ja més conegut i instaurat: el mosquit tigre. Sant Cugat és el punt pel qual va entrar aquest mosquit. El va portar un camió provinent del sud-est asiàtic. A més, les zones forestals i el tipus de vegetació que hi ha al municipi, afavoreixen que es generin zones d’aigua acumulada, ideal per al mosquit tigre.

De fet, el desenvolupament d’aquest insecte es basa en una primera fase aquàtica, abans de fer el salt a la fase aèria. La femella diposita els ous en espais susceptibles de ser inundats i és en l’aigua estancada on es desenvolupen les larves.

Particularitats del mosquit

És un mosquit que es caracteritza per les seves potes ratllades en blanc i negre i el seu cos petit, blanc i negre. Originari del sud-est asiàtic, s’ha estès als cinc continents durant el darrer terç del segle XX lligat al transport de llarga distància. La seva distribució autòctona es considera des de Madagascar fins a Nova Guinea cap a l’est i fins a la latitud de Corea cap al nord. A més, és una espècie invasora que s’ha estès en multitud de països de tots cinc continents, considerat com un dels 100 més dolentes a Europa.

Els adults tenen típicament una llargària d’uns 5 a 8 mm. Com els altres membres de la família dels mosquits, la femella està equipada amb una trompa fina i allargada, la probòscide, que usa per xuclar sang de vertebrats per nodrir els seus ous. En canvi, el mascle de l’espècie s’alimenta principalment de nèctar. Com és propi del gènere Aedes, la femella pon els seus ous en sec, just a tocar de l’aigua, però no directament a dins. Qualsevol contenidor obert amb una petita quantitat d’aigua com ara pots, gerros, plats de testos, etc. és suficient perquè les larves es desenvolupin.

Picades del mosquit tigre

Si bé és cert que els primers anys del mosquit tigre a casa nostra notàvem més molèstia en les seves picades que en les picades del mosquit comú, els experts asseguren que aquesta situació ha canviat. Al rebre les picades del mosquit tigre, el nostre cos ha generat una reacció immunològica.
Ara bé, el risc, tot i que no és elevat perquè hi ha una sèrie de protocols per evitar-lo, arriba quan el mosquit tigre pica a una persona que ha contret una malaltia en un país estranger i torna a casa sent-ne portador. Durant el 2017, en el període d’activitat del Protocol específic per a aquestes malalties i la transmissió per mosquits, s’han detectat 24 casos de Zika, 9 de Chikungunya i 62 de Dengue a Catalunya, i 13 casos de Zika, 2 de Chikungunya i 15 de Dengue a Barcelona. Fins a un 30% del total correspon a casos de Barcelona.