Isaac Levy: “Ara està apareixent l’antisemitisme modern”

L’entitat que presideix aquest santcugatenc, la Lliga Internacional contra el Racisme i l’Antisemitisme (Licra) de Catalunya va ser fundada a França el 1927. L'òrgan, pioner a combatre l’antisemitisme, recentment s’ha refundat com a Licra Catalunya, provinent del seu embrió Licra Barcelona, amb l’objectiu de lluitar contra “qualsevol forma de racisme i discriminació”. Levy apunta que la voluntat de l’associació, formada per persones de cultura jueva i d’altres que no ho són, és expandir-se a altres ciutats de l’Estat espanyol. En les seves primeres actuacions, Licra està ara donant suport jurídic a un jove jueu que va rebre una pallissa d’un grup neonazi a Andorra, està estudiant una querella contra el BDS, i lluita per aconseguir el tancament de la llibreria Europa

Com pot ser que, amb tot el que ha evolucionat l’home, encara es llancin missatges de l’odi? 

És una pena, però el missatge de l’odi encara existeix i no som optimistes amb què això s’aturi. Les raons són moltes i variades: ignorància, desconeixement d’allò que sembla que pot ser diferent, prejudicis, faules... És clar que no hem après de la història.

Catalunya és antisemita? 

Catalunya no és antisemita com a país, però hi ha molts antisemites. A banda dels grups d’ideologia neonazi, que són minoritaris, però existeixen i sempre han estat antisemites, ara està apareixent l’antisemitisme modern, el de la ultraesquerra. Es declaren antisionistes o anti Israel, però això és contra un govern determinat, no contra tota una cultura, com està passant. Tot i això, a Catalunya, i a diferència de la resta de l’Estat, hi ha més pro jueu, és a dir, el contrari d’antisemita, sobretot d’aquelles persones lligades a la corda independentista que comparen el sionisme amb l’independentisme català i que admiren el poble jueu. 

L’increment de l’extremadreta a Europa juga un rol important en aquest discurs? 

Totalment, estem preocupats per l’augment del Front Nacional a França, però s’ha de tenir en compte que aquí l’extremadreta no té representació parlamentària. També ens preocupa molt l’auge de l’extremaesquerra, sembla incoherent perquè l’esquerra en teoria defensa els drets humans, però té un discurs que confon la crítica a l’Estat d’Israel amb el judaisme. Per a nosaltres, el moviment Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel, vinculat a l’extremaesquerra, és racista perquè ha traspassat la línia vermella de fer crítica al govern israelià a dir que un cantant per ser jueu no pot actuar en els concerts, com va passar amb Matisyahu a Benicàssim. Matisyahu no té res a veure amb Israel perquè és un jueu americà. A Còrdova van impulsar una moció, que per sort no ha sortit, perquè no es faci cap museu de cultura jueva quan és la ciutat de Maimònides, el teòleg jueu més cèlebre de l’edat mitjana. Ells diuen que són antiisraelians, però són antijueus i diuen ser pro palestins, però donen suport a un moviment terrorista que no fa cap bé al poble palestí. 

Els extrems sempre es toquen. 

Hi ha molta ignorància, jo sóc català i he viscut tota la meva vida a Sant Cugat, i quan la gent sent el meu nom i cognom em diuen que com és que parlo tan bé el català o em pregunten com és que tinc els ulls i els cabells clars. Encara existeix la creença que tots els jueus són rics i que tenen el nas i les orelles grosses. Són prejudicis històrics traslladats de generació en generació.

Traslladats des de generacions? 

Per a mi hi ha una dada curiosa que posa en relleu tot això i que forma part d’un estudi del professor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona i sociòleg Xavier Torrens, que diu que més del 48% dels nens a Espanya no volen tenir un company jueu a l’escola i el més cridaner del cas és que mai han conegut un jueu. Com s’explica això?

Això li pregunto a vostè, com s’explica? 

Moltes raons, de generació en generació s’ha anat inculcant un antisemitisme religiós i encara que, ara per ara la majoria de la societat és laica, el prejudici ja està marcat. Això se suma al fet que algunes àrees de la cultura dels EUA com Hollywood hi ha un predomini jueu i hi ha molts premis Nobel jueus, molts creuen que els jueus dominen el món i aquesta és una gran fal·làcia. 

Des de Licra, com trenqueu amb tot això? 

La primera, en l’àmbit educatiu, demostrem que el jueu és una persona normal i corrent, com qualsevol altra. I que, encara que el judaisme és una religió, la majoria de jueus no són religiosos, aquesta creença és un altre tòpic, ja que es pot ser jueu i laic. Expliquem la cultura jueva. On es diferencia Licra és en el fet que denunciem aquells actes antisemites, vinguin d’on vinguin, i ho portem davant del jutge. I si alguna persona veu un acte que atempta descaradament contra els jueus, ens ho pot explicar i tractarem de defensar-ho en l’àmbit judicial.

Com han activat aquests missatges de l’odi les xarxes socials? 

Molt, una de les accions de Licra es va iniciar a l’estiu del 2014, quan el Maccabi de Tel Aviv va guanyar el Real Madrid a l’Eurolliga de bàsquet. Arran d’aquesta victòria, al conjunt d’Espanya es van produir més de 18.000 piulades antisemites amb missatges com “Jueus us haurien de cremar”, “Hitler tenia raó”... Tot això per una victòria de bàsquet!! Totes les comunitats jueves de Barcelona vam fer una denúncia. Com que és anònim, molta gent s’atreveix a dir bestieses i llançar discursos de l’odi.

Aquest tipus de missatges, com se’ls pren la comunitat jueva, però sobretot els joves i nens? 

Doncs molt malament, sobretot perquè hem d’estar permanentment en alerta. Des de fa molt temps, però sobretot des dels atacs del gener del 2015 a París a Charlie Hebdo i al supermercat jueu, s’han incrementat les mesures de seguretat a l’escola Hatikva de Valldoreix: hi ha entre dos i tres cotxes de Mossos d’Esquadra armats. La meva filla veu tot això i em pregunta: “Pare, per què ens volen matar?”. És una pregunta molt difícil de respondre. No entenen per què hi ha d’haver policia a l’entrada de l’escola quan a les altres no n’hi ha, i per què el seu centre educatiu ha rebut amenaces. Els grans ho patim, però desgraciadament hi estem acostumats. 

Des de Licra, teniu previst fer alguna activitat a Sant Cugat? 

Al mes de febrer tenim previst fer una activitat a Sant Cugat per promoure la Licra a la ciutat, perquè hi viuen moltes famílies jueves. 

Com veu el futur de la comunitat jueva catalana? 

Sóc de natura optimista i crec que seguirem existint, però és difícil perquè no és fàcil ser jueu a Catalunya. Som una comunitat molt petita, unes 9.000 persones, i cada vegada n’hi ha més en les activitats de la comunitat.

A França molts jueus marxen per sentir-se discriminats i perseguits, això pot passar a Catalunya? 

A França i al nord d’Europa hi ha un rebrot de l’antisemitisme brutal, per diversos motius. A Catalunya podria passar, però ho veig a més llarg termini. Ara estem veient que a Barcelona cada vegada vénen a viure més israelians, per dos motius: per feina i perquè a Israel la situació no és fàcil i hi ha gent que marxa.

Com a jueu, s’ha sentit discriminat? 

Alguna brometa sí que m’han fet, i a la universitat, de vegades, a les llistes en què apareixia el meu nom, al costat algú hi dibuixava la creu gammada, vaig rebre algunes trucades per telèfon a casa que deien “Jueus us matarem”.