Simulació del futur barri de Ca n’Ametller. FOTO: Cedida

Urbanisme

Avança el futur barri de Ca n'Ametller: més de 3.000 habitatges de protecció oficial

L'Ajuntament treballa per aprovar inicialment el planejament abans de finals d'aquest 2026, tot i que les primeres obres encara podrien trigar entre tres i quatre anys a començar

“Tenim una ciutat amb molta demanda, poc sòl disponible i uns preus difícils d’assumir. La solució passa necessàriament per augmentar l’oferta, tant pública com privada”. És l’anàlisi de Ramon Bonvehí, confundador de QGat Homes. La falta d’oferta és un argument compartit per la majoria d’agents del sector, també pel regidor d’Habitatge, Francesc Duch: “És un dels factors més importants per l’increment del preu i per poder accedir a un habitatge digne”. El pla d’habitatge assequible del govern de Junts i Esquerra preveu la construcció de 500 habitatges públics els pròxims anys. Una xifra que Duch ja assumeix com a insuficient: “Evidentment, es quedaran curts”.

Més info: La construcció d’habitatge protegit, frenada en els tràmits

En aquest context, Ca n'Ametller es perfila com la gran oportunitat de Sant Cugat per afrontar la crisi de l'habitatge en la ciutat més cara del país. El futur barri preveu acollir uns 5.500 habitatges, dels quals 3.200 seran de protecció oficial. L'Ajuntament treballa per aprovar inicialment el planejament abans de finals d'aquest 2026, tot i que les primeres obres encara podrien trigar entre tres i quatre anys a començar.

L'objectiu és crear un barri amb espais verds, equipaments, serveis, activitat econòmica i bones connexions amb el transport públic. "Ca n'Ametller és l'última gran oportunitat per desenvolupar habitatge. A Sant Cugat hi ha poc sòl", assegura el regidor d'Urbanisme, Àngel Pedrós.

Més info: Sant Cugat, la ciutat amb l'habitatge de compra i lloguer més car

Edificis de fins a sis plantes i grans corredors verds

El regidor d'Urbanisme defensa que la voluntat és seguir el "model de Sant Cugat", amb edificis d'altures controlades d'un màxim de sis pisos. "Estem seguint el model Sant Cugat: molt esponjós, agradable de passejar, verd i de poca altura", recalca Pedrós, que insisteix que les zones verdes han de ser el punt de partida del planejament: "Primer corredors verds, després infraestructures, després serveis i després habitatge". La proposta també preveu donar continuïtat als corredors verds existents, especialment els que connecten amb el Parc Central i Can Mates.

Entre els elements que s'estan estudiant destaca una gran plaça davant de l'Hospital General, on confluirien tres corredors verds. També es plantegen solucions perquè la vegetació tingui continuïtat entre els edificis, com ara cobertes vegetals.

A més, l'Ajuntament està valorant la implantació d'un hub tecnològic que aporti activitat econòmica i llocs de treball al nou sector. La voluntat és que Ca n'Ametller no sigui únicament un barri residencial, sinó un espai on també es pugui treballar i desenvolupar la vida quotidiana.

Més de la meitat dels habitatges seran protegits

Una de les zones que acollirà el futur barri de Ca n'Ametller, a Can Mates.

Dels aproximadament 5.500 habitatges previstos, 3.200 serien de protecció oficial, una xifra que representa més de la meitat del total. Per ara no s'ha especificat quants seran de lloguer o de compra. La resta, 2.300, seran al mercat lliure. El regidor d'Habitatge, Francesc Duch, destaca que aquesta actuació permetria incrementar de manera significativa el parc d'habitatge assequible de la ciutat: "Amb això aconseguiríem que entre el 10% i el 15% de tots els habitatges de Sant Cugat fossin de protecció oficial". Actualment, Sant Cugat compta amb 833 habitatge de lloguer protegit i 635 de venda. És al voltant del 4% del total d'habitatge.

Francesc Duch considera que el nou barri és una oportunitat per intervenir en un mercat immobiliari especialment tensionat: La manca d'oferta és un dels factors més importants en l'increment dels preus i en les dificultats per accedir a un habitatge digne". Tot i això, reconeix que el projecte no donarà resposta a les necessitats més immediates. 

Cobrir les vies del tren, una de les grans dificultats

Una de les operacions més complexes serà la integració de les infraestructures ferroviàries que travessen el sector. El projecte preveu cobrir les vies del tren per eliminar la trinxera ferroviària i facilitar la continuïtat urbana del futur barri. L'Ajuntament manté contactes amb Adif per avançar en aquesta qüestió, tot i que les negociacions no són senzilles. "Ens està costant molt parlar amb Madrid i amb Adif, però nosaltres continuem endavant", reconeix Duch.

Més info: Sant Cugat construirà el nou barri de Ca n'Ametller: 5.500 habitatges, 3.200 assequibles

El projecte també preveu aprofitar la proximitat de les estacions i els intercanviadors ferroviaris per fomentar una mobilitat menys dependent del vehicle privat. De fet, Francesc Duch que el barri no tindrà impacte negatiu en la mobilitat de Sant Cugat, molt col·lapsada en les entrades i sortides: "Sempre s'ha plantejat que sigui un barri on no calgui utilitzar el cotxe".

Els propietaris privats assumiran la urbanització

Una altra de les particularitats de Ca n'Ametller és que la major part dels terrenys són de propietat privada, principalment de grans inversors. Per aquest motiu, el desenvolupament del barri es planteja a través de la col·laboració publicoprivada. "Estem fent una feina de col·laboració publicoprivada molt important, i no ens n'amaguem", explica Duch, que defensa aquest model perquè els propietaris assumeixin les inversions necessàries per transformar el sector.

Segons el regidor, els propietaris dels terrenys hauran d'assumir els costos d'urbanització, inclosa la cobertura de les vies del tren: "És una bona via a través de la qual l'Ajuntament pràcticament no ha de fer cap despesa".

Quan començaran les obres de Ca n'Ametller?

El calendari és un dels principals interrogants del projecte. L'Ajuntament treballa amb l'objectiu d'aconseguir l'aprovació inicial de la modificació del Pla General Metropolità abans de finals de 2026. Aquest pas permetria començar a concretar la distribució dels habitatges, les altures dels edificis, les zones verdes i les infraestructures. La previsió municipal és que l'aprovació definitiva pugui arribar aproximadament un any després, tot i que el calendari dependrà de la tramitació urbanística.

Àngel Pedrós adverteix que el desenvolupament serà llarg i superarà l'actual mandat municipal, que acaba aquest mateix 2027: "Això no es desenvoluparà en dos anys. Hem de fer un pas més perquè tingui continuïtat en els pròxims governs".

Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.