'La porta del mur', d’H. G. Wells
La primera vegada que la va travessar tenia cinc anys i va descobrir la felicitat absoluta. La porta ocultava un verger idílic, habitat per animals fabulosos i companys de jocs. L'aire hi resultava estimulant, la joventut i la bellesa eren pertot, i l'alegria hi regnava. Wallace havia descobert un espai on sentir-se lliure, tot el que un infant podia desitjar: “Vaig oblidar aquella espècie de gravetat que m’estirava cap a la disciplina i l’obediència de la llar, vaig oblidar tots els dubtes i els temors, vaig oblidar la discreció, vaig oblidar totes les íntimes realitats d’aquesta vida”.
En tornar a la vida real, sempre més enyorarà el paradís perdut. “Em vaig sentir tan desgraciat... Tornava a ser altra vegada en aquest món gris!”. Wallace es fa gran i esdevé un polític de renom. Resignat a no trobar la porta misteriosa mai més, es concentra en la carrera. Les exigències de la vida tenen prioritat. Malgrat l’èxit professional, se sap presoner del present, i el rosega l’enyor per l’espai de llibertat que havia congut rere la porta verda.
Fins que, inesperadament, la porta verda reapareix. “Estava repenjat a la finestra del meu cabriolé, fumant un cigarret i convençut que era un perfecte home de món, quan de cop i volta... se’m van tornar a fer presents la porta, el mur i l’estimada sensació de coses inoblidables que encara estaven al meu abast”. Malgrat el dany que es causa a si mateix, Wallace opta per negligir les obligacions del món adult i recuperar la infantesa.
La prosa de Wells aconsegueix evocar moments que tots hem somniat. Una de les gràcies d’assolir un espai que perpetua la infantesa, és que permet que el lector descobreixi un passat comú amb aquesta experiència, ja que tots hem sigut nens i hem enyorat la infantesa alguna vegada. Ens identifiquem fàcilment amb les idees de l’autor.
Aquesta història suggereix tant la màgia com el perill de la nostàlgia pel passat. La porta del mur toca els temes habituals de Wells: la dicotomia entre l’estètica i la ciència, i la dificultat de triar entre elles. En altres paraules, el contrast entre els somnis i la vida dels adults. El propi autor va triar escriure ficció, tot i haver estudiat ciències; de la mateixa manera, el protagonista treballa com a polític en un món racional, però posseeix una gran imaginació i viu una realitat paral·lela que “el diferenciava de les coses més corrents de l’experiència”. En la mateixa línia, el segon capítol del llibre està dedicat a declarar la superioritat de la persona sensible davant del grup que viu una realitat dura i poc creativa.
Per al protagonista, la porta del mur és autèntica i permet d'accedir a una realitat immortal. Però, ¿i per a nosaltres? ¿Existeix realment un jardí encantat per escapar de la tediosa existència diària? Si la porta és de veritat o no, com adverteix el narrador, “això haurà de jutjar-ho el lector per si mateix”.
Títol: La porta del mur, d’H. G. Wells
Traducció de Joan Sellent
Editorial: Quaderns Crema, col. Mínima Minor, 71