El professor, de Frank McCourt

«Ja vénen. I no estic a punt. Sóc un professor nou i estic aprenent la feina». Així comença aquesta obra inspirada en trenta anys de docència a Nova York. Quan es va publicar el 2006, El professor era un llibre esperat a causa de l’èxit de Les cendres d’Àngela (1996), opera prima que va guanyar el Pulitzer i va ser portada a la gran pantalla, en què Frank McCourt narrava la seva infantesa a Irlanda.

En el cas de El professor, ¿es tracta d’una autobiografia? Parlem d’un relat retrospectiu sobre la pròpia existència però, com en els millors casos, el lector triarà si és un autoretrat fidel o una obra de creació. Personalment, no crec que en McCourt tingués problemes en amanir la realitat, ja que el text és farcit d’efectes narratius. De manera que ens trobem davant d’unes memòries allunyades de l’autobiografia, que renuncien a l’exhaustivitat pròpia de l’anomenada “literatura del jo”. L’autor escriu per aconseguir un relat amè, basat en les històries més suculentes que li van oferir les aules de Nova York.

El llibre és una paròdia de les novel·les de formació: ens presenta un protagonista poc preparat per educar un grup d’adolescents rebels. Els mètodes d’ensenyament que utilitza són poc acadèmics (els fa redactar una nota de disculpa d’Adam i Eva a Déu), la qual cosa l’enfronta amb la direcció del centre, alhora que el converteix en un referent per als alumnes. És una estratègia de maniqueisme fàcil però agraïda per al lector.

La trama fa salts temporals cap a la infantesa i joventut del protagonista, que li permeten jugar amb el record i els capricis de la memòria, la qual cosa aporta versemblança al relat. Un altre aspecte destacable és el recurs de l’humor. Insereix personatges ridículs i fa ús del registre dels alumnes immigrants (slang), que parlen un anglès precari, farcit d’expressions pròpies. Per tot plegat, l’autor demostra una gran facilitat per explicar històries.

Un altre dels trucs amb què l’autor es posa el lector a la butxaca és en presentar-se amb humilitat. Ens ofereix un professor McCourt tímid i temorós per emfatitzar allò que tant agrada als nord-americans: guanya confiança fins a assolir l’estatus de professor enginyós i imaginatiu, és a dir, es construeix a si mateix seguint la millor filosofia Rockefeller. Passa de ser un pobre immigrant irlandès a lluitar pel bé comú enfrontant-se a un sistema educatiu caduc, per convertir-se en l’heroi dels alumnes.

El llibre, ple d’anècdotes i de tendresa, és un homenatge als ensenyants d’arreu del món... i als alumnes. De la mateixa manera que Petita crònica d’un professor de secundària, de Toni Sala, aquesta lectura esdevé una profunda reflexió sobre el fet d’ensenyar, però també sobre el d’aprendre; un aprenentatge que no va sempre del mestre cap als alumnes, sinó que sovint és bidireccional. És fàcil, en llegir aquest llibre notable, que ens vinguin al cap pel·lícules com El club dels poetes morts. Tots hem tingut alguna vegada un professor que ens ha cridat l’atenció, algú que ens va fer estimar una matèria i que, en definitiva, va canviar la nostra percepció de les coses.

Més info
Títol: El professor
Autor: Frank McCourt
Editorial: Bromera (Barcelona, 2006)
Número de pàgines: 360
Preu: 20'95 €