Carta oberta a Kristian Herbolzheimer
Recordo que ens vas començar a donar la pallissa des del Grup de Natura del Club Muntanyenc Sant Cugat. Ens vas començar a explicar als periodistes del poble que hi havia un tros del nostre municipi que corria perill de deixar de ser bosc per passar a ser blocs. Primer ens vas sensibilitzar sobre què suposava aquesta zona i després sobre què passaria si hi entraven les excavadores.
Vas aconseguir teixir complicitats amb la societat civil de Sant Cugat i el Grup Natura del Club Muntanyenc va crear la coordinadora per la protecció de Torre Negra. Incís, ara que ja ha prescrit et diré que la primera prova que els hi posavem als nous redactors que venien a la Ràdio era pronunciar la següent frase: “Així ho ha dit el portaveu de la Coordinadora per la protecció de Torre Negra, Kristian Herbolzheimer.” Qui arribava amb aire al final de la frase el contractavem a l’instant.
Però més enllà d’aquesta conyeta, recordo llargues converses amb tu. No et pensis, vam aprendre bastant: ens sabíem de memòria les cinc propostes sobre el futur de Torre Negra en què la primera era la urbanització total i la cinquena era la de deixar-ho tot tal com està. Fins i tot vau fer samarretes imitant el logo de Tele5 per mostrar la vostra aposta per la Hipotesi Número 5. També ens vam arribar a aprendre totes les passes legals per revertir la catalogació del PGM sobre aquelles hectàrees. I ara sembla que s’ha arribat al final del camí, aquell camí que enllaça del Monestir a Sant Medir i que passa pel Pi de’n Xandri. Quin dia, aquell matí que va aparèixer ferit.... Recordo que vas espantar-te i que vas veure clarament com aquell atac al Pi era un atac a la lluita per protegir Torre Negra. Les ferides han cicatritzat, les passes s’han donat i la raó ha guanyat a l’avarícia.
Ja sé que, quan llegeixis això diràs que això no és cosa teva, que tu només hi has posat –i mai millor dit- un granet de sorra. Però jo que ho he vist des del principi, puc dir que hi has aportat una mica més que un granet. Sí, segur, no només ha estat cosa teva, però sense tu dubto que Torre Negra hagués acabat salvada. Ens has demostrat que la realització dels somnis no depèn només del romanticisme utòpic (que també) sinó del treball, la perseverança i la inteligència. Felicitats, Kristian.
Gràcies, Kristian.
Segueix a @jofrellombart a twitter
Més informació