Ramon Grau, editor del 'TOT'

Opinió

Comiat

Darrerament vaig a més comiats del compte, n’hi ha de joves, però la majoria són persones grans que se’n van: el fred i la salut no perdonen. Molts són dels que anomenem 'de tota la vida'

Ramon Grau Editor de Totmedia 17.02.2012 05.00 h.
Aquest dilluns 13 de febrer hem dit el darrer adéu a la Maria Teresa de Cal Tartraner, de la plaça de Barcelona, una de les cases més boniques que conservem, que no n’hi ha gaires, i com aquestes també les persones es van esborrant del nostre paisatge físic i emocional. En aquests adéus són els moments en què un Sant Cugat que desapareix lentament també te ocasió de retrobar-se. Tot i la tristesa del comiat també hi veus l’alegria de veïns, amigues i amics que són molt a prop però que el dia a dia i la salut els fa llunyans. La Maria Teresa és un referent d’aquest Sant Cugat que s’envà. Ella sempre a prop del seu espòs, en Joan Buscallà, era una dona d’empenta, enèrgica amb uns ulls vius i un caràcter actiu i geniüt però sempre disposada a ajudar els seus i tothom. La Maria Teresa i el Joan eren l’ànima de la Penya Regalèssia i casa seva el redós on s’hi aixoplugaven per preparar el Paga-li, Joan, la festa de Sant Medir i tantes coses. Eren els guardians del pessebre de la plaça i cada vespre guardaven el nen Jesús del fred i dels brètols. La Maria Teresa se n’ha anat, com el temps inexorable, com un poble que esllangueix i s’adorm en els braços del record. Bon viatge.

Segueix @R_Grau a twitter
Més informació
Segueix-nos

Qui som Condicions Política de privacitat

Totmedia

Web auditat per OJD interactiva