La gran nevada

Potser quan plegui començaran a caure bolves i no pararà fins diumenge i m’hauré d’empassar el que escric. Ara segueix sent dijous i tret de l’enfarinada del matí i d’un fred més intens que el dels darrers dies, no he vist cap anormalitat que hagi motivat el tancament d’empreses, els treballadors al matí corrents cap a casa i els pares i mares amb cara de pànic abandonant els llocs de treball per recollir els nens a mitg matí.

Els nens i nenes, pobrets, s’han trobat amb un dia de festa però han vist frustrades les espectatives de llençar-se boles de neu i de fer ninots al mig del carrer. Algú els hauria d’explicar a ells, i a tots, que a l’hivern fa fred i potser pot nevar. Tots els plans d’emergència s’han activat pel tsunami blanc.

Segurament que les nostres administracions socarrimades de la gran imprevisió de fa dos anys han pensat; -"Aquesta vegada no ens enganxarà!" I no els ha enganxat. Val més que sobri que no que en falti! que deia la meva àvia. Segurament tenia tota la raó però avui dijous a les set de la tarda, tinc la sensació que algú s’ha passat de frenada.

Segueix @R_Grau a twitter